Felicitats a tots els Joseps i Josefines, i Peps i Pepetes i Jeps (i Jepes?). Aquesta és una festa que em sap greu que hagi desaparegut. El ritual de la crema i la quantitat de Joseps per metre quadrat en certes generacions, la fa especialment agradable.
També és el dia del Seminari. He estat temptada de fer un cartell alternatiu al que se sol fer per cridar a files els homes. Un cartell ple de dones, sense collet i amb una mica més de grapa... Però he desistit en favor d'altres feines.
M'agrada molt l'article d'en Jordi Llisterri sobre els capellans, perquè el dia d'avui m'ha fet pensar alguna cosa semblant. Conec molts capellans i la majoria són gent molt valuosa i generosa de debò. Aquests dies es parla molt de pederàstia i de clergat. Però tota institució que treballa frec a frec amb infants està exposada a aquesta xacra. Em sembla, però, que la resposta de l'Església (i no només de l'Església!) ha estat hipòcrita i poc conscient que res no eximeix els seus membres de complir la llei amb tot el seu rigor.
De fet a mi no em preocupa tant la pederàstia sinó la salut mental del clergat. Abans em sembla que tothom, si més no a Barcelona, havia de fer algun examen psicològic com a mínim per detectar o per treballar algunes coses. Ara no sé si es fa, però veig actituds que no m'agraden gens. No pas un problema de carques i progres, perquè em sembla normal que hi hagi discrepàncies i línies diferents. Sinó un problema de replegament institucional, és a dir de dipositar en l'Església tota facultat de discerniment, buscant-hi seguretats que acaben resultant males companyes i que no tenen res a veure amb l'Evangeli, penso. I tampoc no puc entendre que la jerarquia eclesiàstica vagi permetent que determinats capellans bescantin amb sarcasme i molt poc respecte mig món i part de l'altre des de l'anonimat aprofitant internet. Una actitud covarda i hipòcrita, que sembla que a la Conferència Episcopal ja li està bé. No és un senyal de bona salut mental, precisament.
En fi, de fet l'Esperit ha fet funcionar l'invent durant molts segles, malgrat totes les febleses personals i institucionals. Tant de bo el sapiguem escoltar! Mercè
També és el dia del Seminari. He estat temptada de fer un cartell alternatiu al que se sol fer per cridar a files els homes. Un cartell ple de dones, sense collet i amb una mica més de grapa... Però he desistit en favor d'altres feines.
M'agrada molt l'article d'en Jordi Llisterri sobre els capellans, perquè el dia d'avui m'ha fet pensar alguna cosa semblant. Conec molts capellans i la majoria són gent molt valuosa i generosa de debò. Aquests dies es parla molt de pederàstia i de clergat. Però tota institució que treballa frec a frec amb infants està exposada a aquesta xacra. Em sembla, però, que la resposta de l'Església (i no només de l'Església!) ha estat hipòcrita i poc conscient que res no eximeix els seus membres de complir la llei amb tot el seu rigor.
De fet a mi no em preocupa tant la pederàstia sinó la salut mental del clergat. Abans em sembla que tothom, si més no a Barcelona, havia de fer algun examen psicològic com a mínim per detectar o per treballar algunes coses. Ara no sé si es fa, però veig actituds que no m'agraden gens. No pas un problema de carques i progres, perquè em sembla normal que hi hagi discrepàncies i línies diferents. Sinó un problema de replegament institucional, és a dir de dipositar en l'Església tota facultat de discerniment, buscant-hi seguretats que acaben resultant males companyes i que no tenen res a veure amb l'Evangeli, penso. I tampoc no puc entendre que la jerarquia eclesiàstica vagi permetent que determinats capellans bescantin amb sarcasme i molt poc respecte mig món i part de l'altre des de l'anonimat aprofitant internet. Una actitud covarda i hipòcrita, que sembla que a la Conferència Episcopal ja li està bé. No és un senyal de bona salut mental, precisament.
En fi, de fet l'Esperit ha fet funcionar l'invent durant molts segles, malgrat totes les febleses personals i institucionals. Tant de bo el sapiguem escoltar! Mercè
Comentaris
Malauradament la no-festa, també m'ha fet enyorar la crema i el Seminari.
Però, parlant de pepets i cremes, he aprofitat la diada per regalar el JESUS... del Pepe A. Pagola al Pepe cunyat.
Un gest replicant a la maror desconciliadora.
és una tradició familiar a la que s'hi pot apuntar tothom/don que vingui amb un tuper. Felicitats per la part que us toca