dissabte, 13 de març de 2010

Amar en tiempos revueltos i l'Abbé Pierre


Ara que s'ha acabat Fama (amb un final fatal, per cert, en què l'esperit comercial s'ha menjat amb patates qualsevol espurna de valoració de talent o de consideració artística), he tornat a Amar en tiempos revueltos. No hi he tornat gaire, perquè si en veig un tros un parell de cops per setmana ja faig prou. Però bé, la racció de serial és més que suficient.
L'altre dia em vaig quedar ben parada d'un dels diàlegs: un ex capellà s'adreça a l'encarregat d'uns magatzems per demanar-li roba amb tares per al centre social que està construint per als pobres en el context del Madrid dels anys 50. Davant la meva sorpresa, l'encarregat del magatzem es va posar a parlar de l'acció -el moviment Emaús- que estava duent a terme l'abbé Pierre a França aquells anys, i a comparar-la amb l'estat de l'Església a Espanya. I encara hi va afegir: els pobres mereixen un tracte de qualitat.
La veritat és que em va agradar i molt la referència, potser perquè fa referència a un sector de l'Església que potser és minoritari, però que estimo molt, i que potser força gent que es carrega l'Església (i més ara que això està de moda i dóna vots) desconeix.
De fet, en els episodis (pocs en relació al conjunt) d'aquesta sèrie hi he conegut si més no tres capellans: un de carca, però bona persona (està bé que hagin sabut fer aquesta distinció), un altre de pederasta i potser assassí i un de socialment preocupat que, no sé per quin motiu, ho acaba deixant. La proporció, per sort, no és exactament aquesta dins l'Església, però agraeixo que mostrin una pluralitat d'actituds, de formes de viure la fe i d'estar dins la institució. Avui que tot va pel broc gros és d'agrair. Mercè