dilluns, 15 de febrer de 2010

Signatures

Avui hem tingut consell de redacció (que solemne!) del Punt de Trobada i ha tornat a sortir un debat que es va repetint de tant en tant. I és que a la nostra petita revista viladecanenca, on té veu tothom qui ho vulgui (i no insulti ningú, de passada) tenim per costum no posar a què es dedica la gent. Posem el nom i prou. De fet hem pogut constatar com bona part de les persones que hi escriuen habitualment tenen una filiació política diversa, i alguns són regidors o són caps de llista, o sigui polítics en actiu. De vegades escriuen sobre política general o municipal, però no necessàriament. De vegades ho fan en funció del càrrec i parlen del grup municipal o del partit a què pertanyen. De vegades ho fan per defensar aferrissadament el seu projecte o per atacar els seus adversaris d'acord amb els clixés més convencionals, però cal reconèixer que, per sort, també hi escriuen senzillament perquè sol ser gent amb una inquietud general per la ciutat i per la vida de la gent.
Hi ha qui opina que no advertir el lector que potser està llegint un article d'un regidor és enganyar-lo, perquè potser el regidor només tracta de vendre't la moto. Però a mi em fa pensar en una qüestió més de fons: per què ens hem de definir en la signatura? Sembla que té el seu interès conèixer la gent pel seu lloc d'origen, o per la seva professió, o per la seva filiació política... Però de fet a mi cada cop em costa més definir-me amb un sol adjectiu. Signo sovint com a treballadora social, per posar alguna cosa. Però la meva principal professió (que per cert ara no exerceixo) diu ben poc de mi, perquè estic convençuda que sóc la barreja de moltes coses: hauria de signar, potser, com a militant poc conveçuda d'ICV, com a cristiana poc ortodoxa, com a dona de 53 anys, com a barcelonina que viu a Viladecans, com a amiga de gent molt diversa, com a sindicalista que ara tampoc no exerceix... O com a persona que no hi entén gens, però a qui li agrada molt la música?
Per això m'estimo més llegir els articles del Punt de Trobada a partir, no pas de l'etiqueta, sinó de l'argumentació que fa servir la gent. I extreure'n les meves pròpies conclusions. Què en penseu? Mercè

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Mercè,
M'ha agradat llegir el teu punt de vista sobre el tema que toques. Sempre fas i dius coses interessants. Pels que no arribem a tant.
I sobretot m'ha agradat trobar, de nou, un escrit teu, ja que feia dies que no escribies.Estava una mica intranquila... i ja tot s'ha resolt.
He tingut una alegria,
Montse R.

El mosquit i el camell ha dit...

Hola, Montse. Moltes gràcies!

Bàrbara ha dit...

Hola Mercè,
el plantejament que fas és interessant, però crec que és bo que qui llegeix conegui qui escriu. No tant per partir del condicionament de l'etiqueta, sinó per una contribució a la democràcia. Lamentablement no hi ha molts espais on poder-se explicar, i ajudar a ubicar la gent implica conèixer més a la gent que té inquietuds a la nostra ciutat.
Espero que això no sigui vist com un intent per fer-me autopropaganda, em coneixes prou per saber que no és així. Però per exemple, recordo que el meu amic Pidelaserra va escriure un article sobre la premsa a la nostra comarca. L'article tenia molta força i el fet que ell sigui periodista i treballi en un mitjà comarcal encara li donava més, però aquest matís, la gent se'l va perdre.
Una abraçada!
Bàrbara

El mosquit i el camell ha dit...

No et pensis, Bàrbara, no ho tinc tan clar, tot plegat. De fet sempre m'han costat per exemple les preses de posició a partir de firmes de "notables", per exemple. Potser perquè valoro molt l'opinió de qui no té currículum. En el Punt de Trobada no és pas una qüestió tancada... Anirà sortint