Plenitud d'agenda, plenitud de vida?

View more documents from puntviladecans.

Cap de setmana intens, aquest, en què no he pogut pas fer ni de bon tros tot el que m'havia proposat.
S'està repetint massa aquesta situació d'acabar la setmana amb una llarga llista inassolible de "deures", però no tinc gens clar per on he de tallar. El problema és que cada dia estic més cansada que l'anterior i tot em va costant més. Però tot m'atrau, tot m'agrada, tot em sembla necessari. I em vaig embolicant més i més. D'altra banda, penso que ara la salut i la situació familiar ho permeten. És un moment més aviat estrany, una mica insòlit. Té un punt de "fàustic", com si em costés massa d'acceptar les limitacions, com si em volgués vendre l'ànima no exactament per viure més anys, sinó per poder fer més coses. No es diferencia gaire. I Faust sempre va a la seva. De fet no pot ser bo. Deu ser el punt en què la gent s'enganxa a la coca.
Per sort la vida trenca aquestes rutines. Dissabte, amb l'enterrament de l'A., multitudinari, ben preparat i molt emotiu. El valor de l'amistat es va remarcar molt. Em va fer pensar que molts de nosaltres segurament hem anat substituint el suport familiar pel suport dels amics. I això dels amics de vegades entra en conflicte amb l'activitis, perquè té més a veure amb ser-hi que no pas amb fer, encara que de vegades convingui activar-se.
Dissabte molts dels assistents a l'enterrament vam passar al cap d'un parell d'hores a una celebració d'aniversari. Va ser una bona cosa lligar tots dos actes. Com si tots fossim molt més conscients de la nostra fragilitat i simultàniament del nostre valor. Estàvem sensibles. I va ser una festa tranquil·la, de les que m'agraden i conviden a la conversa amb uns i altres.
En fi, us deixo amb el Punt de Trobada. Ja veieu que encara que gemegui acabo trobant una estoneta per al blog...

Mercè Solé