dimarts, 24 de novembre de 2009

I am a poor wayfaring stranger

Extraordinària i una mica estranya versió d'aquell "kumba" espiritual Vell pelegrí. Canta Andreas Scholl, contratenor.

I am a poor wayfaring stranger,
While traveling through this world of woe.
Yet there’s no sickness, toil nor danger
In that bright world to which I go.
I’m going there to see my Father;
I’m going there no more to roam.

I’m only going over Jordan,
I’m only going over home.

I know dark clouds will gather round me;
I know my way is rough and steep.
But golden fields lie out before me
Where God’s redeemed shall ever sleep.
I’m going there to see my mother,
She said she’d meet me when I come.

I’ll soon be free from every trial,
My body sleep in the churchyard;
I’ll drop the cross of self denial
And enter on my great reward.
I’m going there to see my Savior,
To sing His praise forevermore.

Que nosaltres cantàvem amb aquesta lletra:

Vell pelegrí, jo vaig fent via,
com foraster arreu del món,
i estic segur que, a l'altra vida,
m'acollirà Déu pietós.
Me'n vaig allà a veure el Pare,
Iassat el cos de caminar;
al capdavall de la jornada,
lloc de repòs penso trobar.

El meu camí ja arriba a terme,
ja sento pròxim el Jordà;
però amb la mort res no puc perdre,
que hi deixaré el meu penar.
Allà veuré jo el meu Pare,
consol i amor em donarà;
al capdavall de la jornada,
prop d'Ell espero reposar.

Jo veig la fi sense temença,
com un descans per al meu cos,
i veig venir la recompensa,
per Déu promesa al meu esforç.
Me'n vaig allà, al sojorn deIs àngels,
on no rebré cap més refús;
per cantar amb ells goigs i lloances,
eternament, al bon Jesús.