dissabte, 21 de novembre de 2009

Amb intensitat

Aquests dies la mort d'algunes persones m'ha fet pensar en les experiències intenses de la vida. Aquells moments que jo interpreto com a trascendents en el sentit que és com si et transportessin a una altra realitat, vaja, uns moments que et depassen i que m'he anat trobant al llarg dels anys de moltes maneres i amb diferents intensitats. Com tastets d'una altra cosa.
Potser el camí més freqüent per a mi és la música, però també determinades lectures, la pregària, la contemplació d'alguns paisatges, l'enamorament, l'amistat. De vegades també m'ha passat allò del "és quan dormo que hi veig clar". I despertar-me amb una comprensió diferent d'alguna situació. Probablement és que em fa falta un psiquiatre. Però m'imagino que deuen ser experiències comunes a moltes persones, que cadascú interpreta segons la seva sensibilitat i la seva concepció del món, però no són pas extraordinàries. De vegades en diem Bellesa, de vegades en diem Déu o altres grans paraules que es fan petites per expressar allò que passa al fons del fons i que, com la mort, ningú no pot viure en lloc teu.
Trobo que són moments d'una certa gratuïtat, que no es presenten de forma mecànica, quan apretem un interruptor. Em fan pensar que avui s'hi vol arribar, com moderns Parsifals, per vies ràpides: aconseguir l'orgasme (amb una certa obsessió, vistos els consultoris sexològics dels diaris), fer el triplet, o tirar de substàncies que hi ajudin, com l'alcohol o les pastilles. A part d'això que en diuen èxit social o professional. Coses algunes que contenen elements més aviat destructius.
Em pregunto si tot el vernis cultural que s'aprèn a escola porta realment a fruir de la bellesa., que de fet és del que es tracta quan s'inclouen algunes assignatures en els currículums escolars. perquè per més llibres que llegeixis, el gust per la lectura es transmet per l'entusiasme, per contagi, d'una manera gairebé màgica, amb molts components afectius pel mig. O si no faríem bé de recordar que la mística no és només un gènere literari del Segle d'Or, sinó que hi ha gent que la viu intensament i feliçment ara i aquí (per exemple, en el món carmelità).
Però tot plegat requereix una dosi d'esforç i aprenentatge, una altra dosi d'obertura a la més absoluta gratuïtat. Per trobar el "punt G" a la vida.
Mercè

3 comentaris:

Bàrbara ha dit...

Un escrit molt maco, Mercè.

Anònim ha dit...

Que en dius de coses, Mercè, i, per tant quantes et passen pel teu cap!
Tens l'obligació d'ajudar-nos a pensar. Ja et seguim. I volem continuar fent-ho.
Montserrat.R.

El mosquit i el camell ha dit...

Gràcies, Bàrbara!
Montse, em faràs tornar vermella... Però ja saps que un bon arròs estimula el pensament. Una abraçada,
Mercè