Pas besonh de portar lo berret...

Aquest cap de setmana he estat a Tolosa de Llenguadoc, que és una ciutat que m’agrada molt i és molt relaxant. Tot i que a la nit és perillosa en alguns racons: un grup de joves, un dels quals duia una moto, em va acorralar i van fer veure que volien atropellarme: a França estan pitjor que aquí... sort que contemplar Saint-Sernin et fa oblidar tots els mals...
Una de les coses noves que aquest cop vaig descobrir va ser la “Maison d’Occitanie / Ostal d’Occitània”, un casal situat en un palau molt ben restaurat, que l’ajuntament ha cedit a les entitats que es dediquen a la promoció de la llengua occitana. Tenen obert cada dia, incloent-hi dissabtes i diumenges a la tarda, i fan cursos d’occità, publicacions, treballs filològics, sessions d’estudi, trobades diverses... El lloc té molt bona pinta, i si a més algú escombrés el carrer de tant en tant, encara estaria millor. Per si voleu anar-hi, és al carrer Malcousinat número 11, vora la plaça Esquirol.
Doncs bé. Entre altres coses, hi havia un cartell penjat a l’entrada, per anunciar les classes d’occità, que deia: “Pas besonh de portar lo berret per parlar occitan”. El “berret” és una mena de boina autòctona, com la nostra barretina o la txapela basca. I la frase vol dir, com és obvi, que per parlar occità no cal ser especialment patriota ni especialment defensor de les tradicions: simplement, cal considerar la llengua com un valor cívic, com una riquesa col•lectiva; un plantejament que aquí, per cert, a vegades em fa por que s’estigui oblidant. Jo no sé si se’n sortiran, perquè l’occità realment està molt perdut. Però vaig veure que tenen una xarxa d’entitats a tot el territori força àmplia. I han aconseguit unificar l’ortografia, cosa que fa que l’occità es pugui veure com una llengua endreçada i madura, no com un simple conjunt de dialectes. Tant de bo aconsegueixin recuperar aquesta llengua que antigament va tenir tanta força i tanta difusió.
I si en teniu ganes, sapigueu que aquest dissabte, dia 24, a les dues de la tarda (quins horaris!) a Carcassona hi ha una mani amb el simple lema “Per la lenga occitana”, organitzada per l’associació “Anem Òc”. (Josep Lligadas)

Comentaris