Les injustícies són més doloroses quan les patrocina un partit amb el qual se suposa que hi estàs en sintonia. En el meu cas, ICV. I és que ICV ha agafat el tema de l’impost de successions com un d’aquests eslògans que serveixen per demostrar que som més radicals i d’esquerres que ningú, i es va repetint i repetint sense mirar res més, és a dir, sense voler saber com és la realitat: sense mirar, concretament en aquest cas, el que aquest impost significa per a molta gent.
La meva mare va morir fa dos anys. Ella era la propietària de la casa on vivia amb el meu pare, una casa força atrotinada, però amb una eixida gran i situada, lamentablement, al centre de Viladecans. I dic lamentablement perquè la seva ubicació ha comportat que, per tal que el meu pare pogués continuar vivint a casa seva, ell s’hagi hagut de polir tots els estalvis, que no eren gaires, i nosaltres, la Mercè i jo, hàgim hagut d’hipotecar-nos per poder-li pagar la resta de l’impost, que no us dic la xifra perquè em fa vergonya.
Els meus pares, ja ho veieu, no eren gent amb gaires possibilitats econòmiques. Eren pagesos petits, tan petits que el meu pare va haver d’acabar treballant a la Roca perquè els camps no donaven prou com per viure. Però tenien una casa gran, com era habitual en els pagesos. I això ha estat la seva ruïna, gràcies a aquest impost que ICV patrocina amb tant d’entusiasme per demostrar que està contra els poderosos. Els poderosos com el meu pare, per exemple.
Ja m’imagino que a hores d’ara algun lector deu pensar que els meus pares són tontos. Que si tenien una eixida gran al centre de Viladecans, el que havien d’haver fet és vendre-la per fer-hi pisos i així ara el meu pare viuria més bé. Però ells no volien tenir molts diners, volien viure tranquils. I es van equivocar: efectivament, el que havien d’haver fet era haver contribuït a densificar la població del centre de Viladecans, que és una cosa altament desitjable i lloable. De fet, això és el que promou ICV parlant amb tant d’entusiasme d’aquest impost i sense parlar, amb un entusiasme similar, dels greus problemes, no només socials sinó també ecològico-urbanístics, que comporta. (Josep Lligadas)
La meva mare va morir fa dos anys. Ella era la propietària de la casa on vivia amb el meu pare, una casa força atrotinada, però amb una eixida gran i situada, lamentablement, al centre de Viladecans. I dic lamentablement perquè la seva ubicació ha comportat que, per tal que el meu pare pogués continuar vivint a casa seva, ell s’hagi hagut de polir tots els estalvis, que no eren gaires, i nosaltres, la Mercè i jo, hàgim hagut d’hipotecar-nos per poder-li pagar la resta de l’impost, que no us dic la xifra perquè em fa vergonya.
Els meus pares, ja ho veieu, no eren gent amb gaires possibilitats econòmiques. Eren pagesos petits, tan petits que el meu pare va haver d’acabar treballant a la Roca perquè els camps no donaven prou com per viure. Però tenien una casa gran, com era habitual en els pagesos. I això ha estat la seva ruïna, gràcies a aquest impost que ICV patrocina amb tant d’entusiasme per demostrar que està contra els poderosos. Els poderosos com el meu pare, per exemple.
Ja m’imagino que a hores d’ara algun lector deu pensar que els meus pares són tontos. Que si tenien una eixida gran al centre de Viladecans, el que havien d’haver fet és vendre-la per fer-hi pisos i així ara el meu pare viuria més bé. Però ells no volien tenir molts diners, volien viure tranquils. I es van equivocar: efectivament, el que havien d’haver fet era haver contribuït a densificar la població del centre de Viladecans, que és una cosa altament desitjable i lloable. De fet, això és el que promou ICV parlant amb tant d’entusiasme d’aquest impost i sense parlar, amb un entusiasme similar, dels greus problemes, no només socials sinó també ecològico-urbanístics, que comporta. (Josep Lligadas)
Comentaris
El hecho diferencial.
Per si és del vostre interès, enllaço un bloc on s'explica el debat al Parlament pel que fa a aquest impost, en el decurs del debat de política general. "Per les seves obres els coneixereu."
(No soc d'aquest partit, però molt menys, i cada vegada molt menys, d'ICV).
http://www.duranilleida.org/?p=727
De tota manera, a mi no em sap greu pagar impostos si hi ha un gran negoci en perspectiva, però en aquest cas i encara amb un fill amb disminució ho he trobat immoral, senzillament. Això sí, hem descobert que som rics, de cop i volta!!
Mercè
Evidentment que defenso pagar impostos, és com s'aconsegueix una sanitat pública, una educació pública, ajudes al lloguer, etc., etc. Però mai defensaré uns impostos que encara agreugin més les desigualtats. Com la pujada que pretén fer el Zapatero... que sembla que això de la crisi s'ho planteja com un joc de taula... ostres, ara han tancat x empreses, me'n menjo una i pujo impostos.