dilluns, 26 d’octubre de 2009

L'anunci que neix del goig compartit

Ahir vaig anar a la presentació de l'objectiu diocesà d'aquest curs del bisbat de Sant Feliu. La veritat és que m'ho vaig passar la mar de bé. Resulta un fet una mica insòlit, potser, avui dia, passar-s'ho bé en un acte diocesà. Però de fet, hi ha molts motius: el tema em resulta engrescador i oportú (com anunciar Jesucrist en aquest món tan diferent del que havíem viscut abans?); la xerrada que va fer en Xavier Morlans em va semblar molt encertada: en el llenguatge senzill que va utilitzar, en la seva anàlisi, i en les seves propostes. El fet d'haver participat d'alguna manera en la preparació del material, com és el cas, suposo que convida a sentir-t'ho teu. I sobretot em va agradar saludar molta gent i conèixer-ne d'altra. També em va fer il·lusió veure-hi gent de Viladecans i pensar que potser hi podem pensar conjuntament al llarg del curs... També perquè vaig connectar amb altres trobades d'aquest estil de fa molts anys, que sempre m'animaven.
Al Poblenou hi va haver un temps en què se solien fer assemblees parroquials. Es tractaven temes diversos i servien com a mínim per conèixer-se, saber què feien altres grups, i anar elaborant un projecte comú amb ganes de coherència, malgrat la diversitat de gent que hi érem. A la pràctica en resultava una formació conjunta de la qual se n'esperaven resultats concrets en la vida pastoral. Es deurien acabar perquè probablement van assolir el seu punt de rutina, i perquè a alguns això de les reunions ens va bé, però a d'altra gent, no tant. A mi m'agradaria que això es fes a Viladecans, però em sembla que no és gaire l'estil interparroquial.
I és que penso que convindria obrir molt les parròquies (en el sentit de fer les coses pensant en la gent que no és de l'olla), connectar-se bé amb la xarxa ciutadana (¿per què no els fulls de la parròquia al barri i les activitats de les entitats a la cartellera parroquial?), utilitzar millor els nous recursos socials, com internet; publicitar millor les activitats que s'hi fan; ser molt acollidors; donar més protagonisme als laics i laiques, i als joves... Ja es fan coses, ja, i ben fetes. Però ens cal avançar molt. Sempre donem per suposat que la gent vindrà i es trobarà bé entre nosaltres com per art de màgia. Però això em temo que cada cop passarà menys...
Mercè Solé