diumenge, 25 d’octubre de 2009

La mirada d'Antònia Doñate

Divendres vinent, a les 7 del vespre, es fa la presentació d'aquest llibre a la Torre del Baró de Viladecans. Un llibre que, puc ben dir-ho perquè l'he vist anar-se fent, s'ha fet amb gust i amb ganes. Escoltar l'Antònia és ben bé un privilegi. Una persona inquieta i activa, que malgrat les diverses "cotilles" dels diversos moments històrics que li ha tocat viure (dins l'església, a la guerra, durant el franquisme...) ha sabut sempre actuar amb llibertat i amb sentit comú, combinant sempre allò de bo i millor que anava trobant en els llocs, sabent destriar el gra de la palla, buscant sortides no sempre fàcils. Feminista en un context masclista, creient en una església sovint encararada tot i el concili, psuquera a les verdes i a les madures... Viure els canvis socials amb compromís, esperança i bon humor sense deixar de tocar de peus a terra no està gens malament. Ah, i amb vuit fills...
És obvi que no sóc gens neutral en la meva opinió: ni pel personatge ni, naturalment, per l'escriptor. Al contrari, estic ben enlluernada i n'estic orgullosa.
Per cert, el llibre ha esdevingut una mostra de com es poden fer publicacions a baix cost: només ha cobrat la imprenta. I el cost es podrà assumir amb la venda del llibre a dotze euros. L'Ajuntament, a posteriori, s'ha animat a aportar-hi una subvenció de 200 euros, que servirà per garantir que no hi hagi números vermells. Tinc ganes de dir-ho perquè després del cas Millet penso que és bo que fem visibles tantes iniciatives desinteressades com es duen a terme des de la societat civil, de les quals aquest llibre n'és una petitíssima mostra. No fos que ens desaniméssim.
Mercè