divendres, 30 d’octubre de 2009

El pam net


He de dir que aquests dies he quedat bastant afectada per tot el tema de les corrupteles que van sortint a la llum i que he de dir que, a part d'indignar-me, em produeixen una tristesa i desànim notables, perquè francament costa molt de defensar la necessitat de la militància política en mig d'aquest desgavell. I a més les actituds dels partits no hi ajuden gens, perquè francament això està afectant tots els que realment tenen poder, i sembla que els afectats només es preocupen d'atacar el veí.

Sempre he pensat que a tot arreu el poder pot ser llaminer i que de corruptes en poden sortir en qualsevol lloc on hi hagi diners o poder. El que marca la diferència és l'actitud del partit. I no només les reaccions quan es fa públic el delicte, sinó el caldo de cultiu que afavoreix determinades accions i actituds. I això va des de confondre l'administració pública amb un servei de col·locació dels amics, o des del mirar a una altra banda quan algú posa la mà a la caixa ni que sigui en quantitats petites, o quan s'actua sistemàticament des de l'economia submergida... O bé quan es tenen actituds servils dins del partit o quan el poder s'acumula en molt poques mans, cosa que em sembla que es dóna en tots (també en el meu), o quan es pretén que el paraigua "nacionalista" o "d'esquerres" ho justifiqui tot.

Durant els meus dos anys d'assessora a l'ajuntament em vaig quedar parada de rebre peticions de gent per si els podia col·locar (pensant-se, a més que jo tenia un poder que no tenia, és clar). Així, tal qual. O quan algú interpreta que si en Jordi -el meu cunyat- ha trobar plaça en un taller ocupacional és perquè jo li he fet entrar aprofitant els meus contactes polítics. Com si en Jordi no tingués mèrits propis!

De fet seria injust carregar totes les tintes sobre els polítics, perquè com molt bé assenyala el meu amic blocaire xiruquero l'actitud d'espabilat o espabilada està molt estesa: des d'escaquejar-se de pagar el bitllet del tren, a no pagar a Hisenda, a escapolir-se de l'IVA, o, com passava en una empresa sense afany de lucre on jo havia treballat fa molts, molts anys, a estafar sistemàticament els clients (en aquesta empresa, per cert, van créixer molts fongs: un directiu va estafar l'empresa des del dia del seu nomenament, i, que jo recordi, almenys es van detectar quatre persones amb "actituds econòmicament irregulars").

Si no hi ha un pam de net, hauríem de mirar de fer neteja en el nostre, de pam. Però de debò que la credibilitat de la democràcia passa perquè els partits es posin menys a la defensiva i treballin molt més decididament per la transparència. És una qüestió d'intentar aplicar els valors que es prediquen, sobretot des de l'esquerra. O no?

En tot això m'ajuda pensar en la gent de base que hi dedica tants esforços...

Mercè