Ahir, ple total a la presentació del llibre d'en Josep: Viladecans 1930-1980. La mirada d'Antònia Doñate, editat pel Grup Tres Torres. De fet, em penso que el mèrit no és pas de l'autor, sinó de la protagonista del llibre. Molta gent de la família (nombrosa!), molta gent de la parròquia (l'Antonyita hi continua fent de catequista als seus 83 anys), molta gent del PSUC, molts veïns, amics...
La presentació va tenir tres llargues intervencions. En primer lloc va parlar Maria Salmerón, primera tinenta d'alcalde i regidora de cultura. Es va notar que havia s'havia llegit el llibre a fons perquè en absolut no va fer un parlament rutinari o de compromís, cosa que sempre és d'agrair, i a més es va comportar amb tota senzillesa, lluny dels protocols que de vegades són de rigor però que més aviat marquen distàncies més que altra cosa. Va tenir la seva gràcia, també, perquè el Grup Tres Torres (al qual jo no pertanyo, que quedi clar, encara que hi pugui col·laborar si necessiten un cop de mà) es passa mitja vida fent de "Pepito Grillo" respecte a l'Ajuntament per recordar que cal garantir la conservació del patrimoni històric i cultural del municipi, cosa que de vegades ben segur que la deu incomodar, encara que de fet aquest diàleg entre un departament de patrimoni que té iniciatives molt interessants i una entitat ciutadana reivindicativa aporta fruits que estan molt bé. De fet penso que és com ha de ser, perquè ni l'ajuntament és omniscient ni omnipotent, cosa que de vegades corren el risc de creure's, ni les entitats poden actuar sense tenir en compte el conjunt de la ciutat. Una participació real deu ser la clau.
Després va parlar l'Andreu Comellas, fill de l'Antonyita, i regidor del PSUC en les primeres eleccions democràtiques, el qual va parlar sobretot de la seva mare i d'aquella època en què tants viladecanencs van patir detencions absolutament injustes per la seva lluita per les llibertats. L'Andreu, que havia estat company d'en Josep al seminari va fer referència a aquell fil de cristians compromesos amb la vida ciutadana que passa per Pere Tarrés i que, dins del PSUC, va trobar els seus exponents més significatius en Joan N. García Nieto i en Alfonso C. Comín. De fet la Federació de Joves Cristians a Viladecans, inspirada per Pere Tarrés, va tenir un importantíssim ressò en la vida de l'aleshores poble.
I de la intervenció d'en Josep no en parlo: us la poso tot seguit en un post a part.
Després va parlar l'Andreu Comellas, fill de l'Antonyita, i regidor del PSUC en les primeres eleccions democràtiques, el qual va parlar sobretot de la seva mare i d'aquella època en què tants viladecanencs van patir detencions absolutament injustes per la seva lluita per les llibertats. L'Andreu, que havia estat company d'en Josep al seminari va fer referència a aquell fil de cristians compromesos amb la vida ciutadana que passa per Pere Tarrés i que, dins del PSUC, va trobar els seus exponents més significatius en Joan N. García Nieto i en Alfonso C. Comín. De fet la Federació de Joves Cristians a Viladecans, inspirada per Pere Tarrés, va tenir un importantíssim ressò en la vida de l'aleshores poble.
I de la intervenció d'en Josep no en parlo: us la poso tot seguit en un post a part.
La balanguera digital (Andreu Comellas dixit)
A la foto: Antònia Doñate dedicant el llibre als "dos homes de la seva vida", el seu marit i el seu germà, tots dos ja difunts, i, a la taula, Andreu Comellas, Maria Salmerón, Josep Lligadas i Victòria Herrero, vicepresidenta del grup Tres Torres.
A la foto: Antònia Doñate dedicant el llibre als "dos homes de la seva vida", el seu marit i el seu germà, tots dos ja difunts, i, a la taula, Andreu Comellas, Maria Salmerón, Josep Lligadas i Victòria Herrero, vicepresidenta del grup Tres Torres.
Comentaris