divendres, 11 de setembre de 2009

La complexitat dels símbols


Diuen els entesos que els dos pobles que han estat i continuen essent més maltractats per actituds racistes al nostre país són els gitanos i els jueus. Per tant me'n vaig alegrar molt, quan vaig veure que en els actes oficials de la Diada intervindrien tant en Peret com la Noa.
Ara m'he quedat perplexa amb l'actitud d'ICV. No sé si realment Noa mereix o no el paper que se li ha confiat, però m'estimo més creure que tota persona, amb símbol o sense, té encerts i desencerts. I em sembla que ella manté una voluntat de lluita per la pau.
Tot plegat em fa pensar en dues coses que he viscut no fa gaire. Vaig fer un curs de gestió multicultural, organitzat per la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya. Va venir una professora jueva, per explicar-nos elements laics i religiosos de la seva cultura. Però tot i que portàvem mesos treballant això dels estereotips i havíem intentat distingir entre la cultura jueva, l'estat d'Israel, i els "israelites" de les nocions que ens van quedar del catecisme (els qui vam fer-ne in illo tempore) cada cop que algú intervenia a classe era per fer referència al conflicte palestí, barrejant-t'ho tot i donant per fet que la profe, pel fet de ser jueva, era corresponsable de les accions del govern de l'estat d'Israel. Ella va intentar que deixéssim el tema per a una sessió específica que estava prevista més endavant, amb d'altres professors, però va arribar un moment que es va bloquejar. Ens va explicar que la qüestió li feia mal, entre d'altres coses, perquè el seu fill, un nen, va resultar ferit en un atemptat a Jerusalem, en una visita ocasional que hi van fer. Però no va servir de res. En sessions posteriors aquesta mena d'assetjament va continuar...
I l'altra qüestió que m'ha fet pensar és que no fa gaire vaig visitar la ciutat de Lleida, amb una guia, que ens ho va explicar esplèndidament. El problema és que quan va explicar l'enderrocament de les cases que envoltaven la Seu durant la guerra de Successió, no va concretar qui havia tingut la brillant idea ni per quin motiu. I tothom va donar per fet que havia estat una salvatjada més de les tropes de Felip V. Però això sembla que no va anar així. Van ser les tropes de l'Arxiduc. Les estratègies defensives també comporten enderrocaments i és el cas.
De vegades ens entossudim a trobar respostes massa fàcils a realitats complexes.
Bona diada, per cert!
Mercè Solé

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Encara et queda perplexitat per a gastar? Vaja, això vol dir que l'has sabuda racionar prou bé, que ja és prou mèrit veient les coses des de dins.

El mosquit i el camell ha dit...

Bé, confio que encara em durarà... Vivim en un país de sorpreses.
Mercè