Mentre m'esperava l'altre dia en una de les dependències municipals em vaig entretenir mirant els fulletons que hi havia damunt una taula, a disposició de tothom. Em va cridar l'atenció un fulletó de benvinguda a la dona estrangera, promogut per l'Institut Català de les Dones, que em va semblar un exemple clar de brindis al sol. O de bones intencions de cara a la galeria.
La portada del fulletó conté el text "Benvinguda a Catalunya" en deu llengües diferents i hi ha una imatge de dues mans de dona encaixant.
El contingut -tres planes de text- és totalment en català i de fet el que diu ja m'agrada, però hi ha uns quants peròs:
1. Si la dona és realment nouvinguda potser el text hauria d'estar disponible en totes les llengües de la portada, si no, difícilment l'entendrà. Fa més la sensació que el text està pensat per a l'autosatisfacció de les dones d'aquí que per a les que arriben.
2. El fulletó parla dels drets de les dones a Catalunya: el dret a la igualtat, a la pròpia documentació, a la salut i a decidir sobre el propi cos, a l'educació i a la formació, al dret de família, a viure en llibertat, a la participació social... Però s'obliden dels drets que moltes dones no tenen quan arriben a Catalunya: el dret a viure-hi legalment i el dret a treballar, que a la pràctica també és dret a viure en un habitatge digne, amb autonomia, i amb un plat a taula. O el dret a viure amb els propis familiars i a no tenir els fills a milers de quilòmetres de distància.
No és una matisació petita ni buscar els tres peus al gat. A Occident estem tan convençuts de l'excel·lència del nostre sistema democràtic que oblidem allò que preocupa més, i amb raó, a la gent nouvinguda: els papers, la família, el guanyar-se la vida. Tots els altres drets, que ho són i que les administracions públiques fan bé de recordar, no són res (amb matisacions, perquè de moment el dret a l'atenció sanitària sí que hi és, i a l'educació fins a una determinada edat, també) si no hi ha papers.
Les dones estrangeres que puguin entendre el fulletó deuen pensar que som molt i molt hipòcrites!
La portada del fulletó conté el text "Benvinguda a Catalunya" en deu llengües diferents i hi ha una imatge de dues mans de dona encaixant.
El contingut -tres planes de text- és totalment en català i de fet el que diu ja m'agrada, però hi ha uns quants peròs:
1. Si la dona és realment nouvinguda potser el text hauria d'estar disponible en totes les llengües de la portada, si no, difícilment l'entendrà. Fa més la sensació que el text està pensat per a l'autosatisfacció de les dones d'aquí que per a les que arriben.
2. El fulletó parla dels drets de les dones a Catalunya: el dret a la igualtat, a la pròpia documentació, a la salut i a decidir sobre el propi cos, a l'educació i a la formació, al dret de família, a viure en llibertat, a la participació social... Però s'obliden dels drets que moltes dones no tenen quan arriben a Catalunya: el dret a viure-hi legalment i el dret a treballar, que a la pràctica també és dret a viure en un habitatge digne, amb autonomia, i amb un plat a taula. O el dret a viure amb els propis familiars i a no tenir els fills a milers de quilòmetres de distància.
No és una matisació petita ni buscar els tres peus al gat. A Occident estem tan convençuts de l'excel·lència del nostre sistema democràtic que oblidem allò que preocupa més, i amb raó, a la gent nouvinguda: els papers, la família, el guanyar-se la vida. Tots els altres drets, que ho són i que les administracions públiques fan bé de recordar, no són res (amb matisacions, perquè de moment el dret a l'atenció sanitària sí que hi és, i a l'educació fins a una determinada edat, també) si no hi ha papers.
Les dones estrangeres que puguin entendre el fulletó deuen pensar que som molt i molt hipòcrites!
Comentaris