El passat mes de febrer, vaig llegir al diari, amb sorpresa, que ICV, juntament amb ERC, havia presentat una proposició no de llei al Congrés dels Diputats en què es reclamava que s’esborressin dels llibres parroquials de baptisme les dades dels batejats que haguessin apostatat, alhora que es reclamava que es facilités el dret a l’apostasia i altres reivindicacions del mateix estil. Vaig llegir-ho amb sorpresa, perquè vaig tenir la sensació que els autors del projecte no de llei no sabien gaire de què estaven parlant. I, efectivament, quan vaig mirar de més a prop el que es demanava, em vaig convèncer que la proposició no de llei no tenia ni cap ni peus. Vaig intentar explicar-ho a qui vaig considerar oportú, però vaig veure que no hi havia gaires ganes d’escoltar-me, i per tant ho explico ara, perquè crec que disparar cartutxos d’aquesta mena sense saber on es dispara, fa molt de mal a la credibilitat del nostre partit i a la imatge de seriositat que hauríem de donar, tot i que potser ens aconsegueixi alguns vots de gent a qui li agrada qualsevol cosa que signifiqui fer la punyeta als capellans.
En aquella proposició no de llei hi havia sobretot dues coses que no s’aguantaven per enlloc. La primera era la pretensió que s’esborrin dels llibres de baptismes les dades personals dels qui hagin apostatat. Jo no sé si qui va escriure això sabia gaire en què consisteix un llibre de baptismes. Un llibre de baptismes és un llibre on s’escriuen a mà, un sota l’altre, els noms dels qui són batejats, amb els pares i padrins, dia de naixement i alguna cosa més. No és un fitxer organitzat i que pugui actualitzar-se. O sigui que l’única manera d’esborrar les dades és amb rotulador o amb típex. Els llibres aquests tenen uns marges on anotar altres actes que ha realitzat el batejat, com ara el casament, i també, si s’escau, l’apostasia. Però pretendre esborrar les dades, la veritat, em sembla absolutament inaplicable. I m’ho sembla encara que legalment la llei de protecció de dades hi pogués obligar: voldria dir que la tal llei no s’ha fet ben feta.
Però la cosa per mi més important i reveladora és que es demanava que aquest donar-se de baixa del llibre de baptismes es pugui fer “a tots els efectes legals i econòmics possibles”. Quan vaig llegir això em vaig adonar definitivament que qui ho havia escrit no sabia de què parlava. ¿Quins “efectes legals i econòmics” té la inscripció en un llibre de baptismes? Cap ni un! Un llibre de baptismes, ja ho he dit, no és un fitxer actualitzat. Per exemple, quan algú es mor, no es fa constar, al llibre de baptismes. No és un cens de catòlics ni cap cosa semblant. És simplement això, un llibre on s’apunten els baptismes. I llavors, algú podria preguntar: quan es diu que a Espanya hi ha tants catòlics, ¿com se sap? Doncs no en tinc ni idea: a ull, o per enquestes... però pel llibre de baptismes segur que no. A Alemanya, per exemple, tenen un fitxer actualitzat de catòlics, que paguen regularment una quota a l’església, però aquest fitxer no té res a veure amb el llibre de baptismes...
En fi. Jo, naturalment, crec que qualsevol batejat té dret a fer constar que no vol continuar com a membre de l’Església catòlica, i estaria bé forçar que els respectius bisbats facilitessin i anotessin aquesta voluntat. No sé si és possible obligar-ho legalment, però es podria fer almenys pressió moral. Però per molt que qualsevol batejat tingui aquest dret, no té gaire sentit fer propostes legals que no corresponen a la realitat. Hauríem de ser més seriosos. (Josep Lligadas)
En aquella proposició no de llei hi havia sobretot dues coses que no s’aguantaven per enlloc. La primera era la pretensió que s’esborrin dels llibres de baptismes les dades personals dels qui hagin apostatat. Jo no sé si qui va escriure això sabia gaire en què consisteix un llibre de baptismes. Un llibre de baptismes és un llibre on s’escriuen a mà, un sota l’altre, els noms dels qui són batejats, amb els pares i padrins, dia de naixement i alguna cosa més. No és un fitxer organitzat i que pugui actualitzar-se. O sigui que l’única manera d’esborrar les dades és amb rotulador o amb típex. Els llibres aquests tenen uns marges on anotar altres actes que ha realitzat el batejat, com ara el casament, i també, si s’escau, l’apostasia. Però pretendre esborrar les dades, la veritat, em sembla absolutament inaplicable. I m’ho sembla encara que legalment la llei de protecció de dades hi pogués obligar: voldria dir que la tal llei no s’ha fet ben feta.
Però la cosa per mi més important i reveladora és que es demanava que aquest donar-se de baixa del llibre de baptismes es pugui fer “a tots els efectes legals i econòmics possibles”. Quan vaig llegir això em vaig adonar definitivament que qui ho havia escrit no sabia de què parlava. ¿Quins “efectes legals i econòmics” té la inscripció en un llibre de baptismes? Cap ni un! Un llibre de baptismes, ja ho he dit, no és un fitxer actualitzat. Per exemple, quan algú es mor, no es fa constar, al llibre de baptismes. No és un cens de catòlics ni cap cosa semblant. És simplement això, un llibre on s’apunten els baptismes. I llavors, algú podria preguntar: quan es diu que a Espanya hi ha tants catòlics, ¿com se sap? Doncs no en tinc ni idea: a ull, o per enquestes... però pel llibre de baptismes segur que no. A Alemanya, per exemple, tenen un fitxer actualitzat de catòlics, que paguen regularment una quota a l’església, però aquest fitxer no té res a veure amb el llibre de baptismes...
En fi. Jo, naturalment, crec que qualsevol batejat té dret a fer constar que no vol continuar com a membre de l’Església catòlica, i estaria bé forçar que els respectius bisbats facilitessin i anotessin aquesta voluntat. No sé si és possible obligar-ho legalment, però es podria fer almenys pressió moral. Però per molt que qualsevol batejat tingui aquest dret, no té gaire sentit fer propostes legals que no corresponen a la realitat. Hauríem de ser més seriosos. (Josep Lligadas)
Comentaris
He enviat un correu a la parròquia de Sant Joan aveure si volen fer efectiu el meu dret, però ho dubto molt.
No sé si hi ha cap forma legal de fer acceptar les apostasies. En tot cas, repeteixo el que he dit abans: que des del punt de vista de l'interès de la mateixa Església, els bisbats haurien de facilitar les apostasies i no dificultar-les. (Josep Lligadas)