Política: tan lluny i tan a prop


Interessant conversa amb en Jordi, aquest matí, sobre el sentit del vot. La seva discapacitat no li ha impedit mai d'interessar-se per la política, que va seguint a la seva manera, com tots nosaltres. Va estar uns anys afiliat a CiU (que sempre l'han tractat amb moltíssim respecte), després, com que va veure que dos dels seus germans i una de les seves cunyades militaven a ICV, va abandonar CiU per afiliar-se a ICV. Fa uns mesos va voler donar-se de baixa segurament perquè ha vist que nosaltres hem deixat de prendre part activament en l'agrupació local. En Jordi no enganya, viu allò que transmetem els altres: l'acollida (o no), el compromís (o no), la implicació personal (o no). Això val pel futbol, per la lectura, per la política. De fet no hem intentat mai condicionar-li la seva adscripció política, perquè no seria honest, però jo almenys penso que és bo fer-lo pensar a ell, bàsicament perquè ell també em fa pensar a mi.
Aquest matí em deia que no volia votar. Potser perquè un dels seus actuals amors opina que la política no serveix per res. I ha donat peu a parlar-ne. Jo intentava fer-li entendre que les decisions polítiques ni que siguin pretesament remotes tenen molt a veure amb el benestar de les persones que ens envolten. I parlar amb ell m'ha obligat a buscar exemples concrets i entenedors. Potser el més proper, la repercussió de certes mesures d'estrangeria en la vida dels immigrants sense papers, entre els quals hi ha la persona que té cura del seu pare i a qui en Jordi estima molt. No sé si en Jordi votarà, em temo que no. Però a mi m'ha anat molt bé recordar, en aquests temps de poc entusiasme polític, que la política és un instrument molt valuós. I que no és veritat que tots els polítics siguin uns desgraciats. I que els drets democràtics són per exercir-los. Mercè Solé

Comentaris

Anònim ha dit…
És cert, la política ens implica més que no ens imaginem.

Últimament penso que hi ha qui vol que no anem a votar. Serà perquè el seu % pugi respecte a la totalitat i, per tant, el seu vot tingui més poder de decisió. Jo també ho voldria, si t'hi pares a mirar. Si tothom s'abstingués i només votés jo Europa seria ROIG-VERD-VIOLETA. Això no passarà, evidentment, però és el que passa si hi ha menys gent que va a votar.

Curiosament, els mitjans de comunicació desmotiven la gent. Qui hi ha darrera d'aquesta voluntat? Suposo que precisament aquell que vol que li pugi el %.

Abstenir-se està de moda. Paradoxalment, ens fan creure que abstenir-se és ser rebel. Com ens venen la moto! I nosaltres, contents i enganyats (o cornuts i pagar el beure, com diu la dita catalana).

Molts petons des de Sant Martí (bcn)

Aina

(podeu veure les opinions d'ecosocialistes de Sant Martí a http://ecosocialistes10.blogspot.com)
Xiruquero-kumbaià ha dit…
L'abstenció pot ser una actitud política -com la del teu amic- o apolítica.
En un sistema democràtic que fos adult, ambdues serien preses com el que son: missatges que cal interpretar. Dissortadament, aquest vespre l'abstenció només servirà per a justificar pèrdues (ai no! que ningú perd...) o resultats poc bons.
I tal dia farà un any.
Mercè Solé ha dit…
Perdoneu que hagi trigat tant a dir res. Vaig cansada i amb una agenda que sobreïx per tot arreu, com mitja humanitat aquests dies. Gràcies pels vostres comentaris.
Aina, un petó! Xiruquero, ja he anat "llegint" (no tinc esma de posar comentaris, però de llegir, sí)el teu viatge... Quan estigui una mica més descomprimida ja et dedicaré alguns posts, ja... Una abraçada,
Mercè