Sant Jordi, de debò


De fet cada any busco per al blog la invocació a Sant Jordi cantada per la coral Sant Jordi... i cada any acabo posant-hi una altra cosa perquè no ho trobo. Pensareu que, a més de lletja, (i baixeta) una mica tonta...
Aquí teniu una curiositat que m'ha fet gràcia: el principi de la Ilíada cantat en grec per un professor d'institut. Desconec absolutament com s'ha fet aquesta "reconstrucció" del cant, però resulta ben interessant.
Com que la Ilíada, pedra angular de la nostra cultura, és un llibre genial, tal dia com avui em sembla que val la pena recordar-lo. Us poso també la traducció catalana de Miquel Peix d'aquest fragment:

Canta, deessa, la ira funesta d'Aquil·les Pelida,
ira que obrí als aqueus el camí d'innombrables sofrences,
i Hades avall estimbà d'herois mil ànimes fortes,
fent d'aquests mateixos herois pastura de gossos,
i àpat de tots els ocells, mentre Zeus son designi acomplia.
Canta, primer de tot, la baralla que féu que l'Atrida,
cap de guerrers, i Aquil·les diví renyits se n'anessin.


Mercè Solé

En Jordi, amic i company de feina, a més d'assessor musical, m'ha trobat aquesta versió de la invocació a Sant Jordi. La música és de Haendel, però el text no té res a veure amb Sant Jordi. És un himne que es diu "Worship The King All Glorious Above". Us deixo aquí l'enllaç amb el youtube, en una versió per a orgue.

Comentaris

Jordi Lopez Camps ha dit…
Moltes gràcies Josep i Mercè per la felicitació.
miquele ha dit…
Hola. sóc el preofessor que canta. L'únic original és el text, la música està inventada. Agafo un mode grec(i llatí) i el seu "ethos" o mode de funcionar, ornamentació mediterrània general i au!! Havia sentit una versió d'un professor aemany, però hi posa la entonació del teatre grec (el que creuen) però sense ornamentació. Queda rar i exòtic (que és el que es busca segons el meu company de clàssiques). Jo m'he decantat per usar girs de la música tradicional i ortodoxa grega, cosa igual de lliure... Però poder farem altres versions. Honestament.
Mercè Solé ha dit…
Ostres, em fa molta il·lusió l'aclariment. Perquè quan ho vaig trobar al youtube -que no et sabria dir com hi vaig arribar- em va semblar realment interessant. Bàsicament perquè dóna "vidilla" a un text que m'agrada molt. Ja podeu continuar, ja... que la Ilíada és més llarga. I sempre queda l'Odissea... Moltes felicitats per una iniciativa tan creativa!
Mercè