dimecres, 1 d’abril de 2009

Mobilitzar-nos en una crisi anunciada


L’aportació de Toni Mora, Secretari General de CCOO, va ser la d’un sindicalista que ens va fer aterrar en qüestions bàsiques:

  • Si la crisi ens ha resultat sorprenent és perquè patíem de miopia i estàvem emmirallats pel consum, i per una certa voluntat política i ideològica d’emmascarar les conseqüències de la política econòmica global. Molta gent havia alertat de l’esclat de la bombolla immobiliària, de la desregulació de les condicions de treball, mentre el discurs general era el del “final de la història”.
  • En aquests moments al Baix Llobregat hi ha 52.000 persones desocupades, gairebé mig milió a Catalunya, i prop de quatre milions a Espanya.
  • La crisi l’estan pagant sobretot els treballadors, la classe obrera (aquesta classe obrera que semblava un concepte desfasat), de la qual són especialment protagonistes, per la precarietat de les seves condicions laborals i legals, els treballadors immigrats de països estrangers. I una crisi que no es resoldrà només congelant els salaris de la gent que és al punt més baix de l’escala social.

Toni Mora ens va llegir aquell magnífic text de ll llibre de Frederic Beigbeder que es diu 13,99 €: Soy publicista: eso es, contamino el universo. Soy el tío que os vende mierda. Que os hace soñar con esas cosas que nunca tendréis. Cielo eternamente azul, tías que nunca son feas, una felicidad perfecta retocada con PhotoShop. Imágenes relamidas, músicas pegadizas. Cuando, a fuerza de ahorrar, logréis comprar el coche de vuestros sueños, el que lancé en mi última campaña, yo ya habré conseguido que esté pasado de moda. Os llevo tres temporadas de ventaja, y siempre me las apaño para que os sintáis frustrados. El Glamour es el país al que nunca se consigue llegar. Os drogo con novedad, y la ventaja de lo nuevo es que nunca lo es durante mucho tiempo. En mi profesión, nadie desea vuestra felicidad, porque la gente feliz no consume. Creéis que gozais de libre albedrío, pero el día menos pensado reconoceréis mi producto en la sección de un supermercado, y lo compraréis, así, sólo para probarlo, creedme, conozco mi trabajo."
No hi ha respostes màgiques, però hi ha propostes que han de passar per una necessària mobilització a favor de més protecció social, més societat del benestar.... un canvi de model productiu, una millora de l’educció i de la formació professional dels treballadors per fer-nos més competitius, més polivalents.
És un moment del compromís personal, indefugible. I és el moment de posar les persones en el centre. Les persones sempre són més importants que les coses. Enguany el 1er. de maig ha de ser realment participat i massiu.

Mercè Solé