dimarts, 14 d’abril de 2009

Avui fa 250 anys que va morir Händel


Deuria ser ben rebut allà dalt... Va ser un dissabte sant, a més. Resulta difícil no imaginar-se això de la glòria eterna sense la seva música. Gràcies, Händel, per les teves òperes, oratoris, músiques de cambra...Que sens dubte ens fan més feliços i ens fan viure intensament la música com a tastet de Déu!

5 comentaris:

montserratqp ha dit...

M´agrada tenir present els aniversaris. Ara ja l´estic escoltant: Ombra mai fù. Una manera de recordar-lo.

Anònim ha dit...

Ja s'ha publicat el primer capítol de les Claus d'interpretació de Germinans Germinabit:

I. HACEN POLÍTICA.

http://elintegrismoespecado.blogspot.com/

A. De Foguera Alta

El mosquit i el camell ha dit...

Ostres, Montse, ahir em vaig oblidar que, a més de Händel, nosaltres també feia anys que ens vam casar per l'Església (és que ens vam anar casant a miquetes):
Mercè

montserratqp ha dit...

Mercèèèèèèè!!!! Quins oblits!!!!
Per molts anys! (va ser a Pedra, oi???)

El mosquit i el camell ha dit...

Es que, davant l'estupor d'amics i familiars, ens hem casat tres vegades: la primera, al jutjat, la segona a Pedra (una pregaria i una festa amb els amics). I una tercera, el 14 d'abril a la parroquia del Gornal, per l'esglesia. Algun nen va preguntar per que el Lligades sempre es tornava a casar amb la mateixa...
Merce