Un interessant manifest sobre la crisi


D'algunes entitats cristianes del bisbat de Lleida...

Les tretze entitats cristianes de Lleida que signem aquest manifest, després de reflexionar conjuntament sobre l’actual situació de crisi, volem compartir i refermar el nostre compromís a favor de la solidaritat i de la justícia.

Com a cristians, portem en el cor i en les nostres accions “el goig i l’esperança, el plor i l’angoixa de l’home contemporani, sobretot el dels pobres i de tota mena d’afligits” (Gaudium et Spes, nº 1). Això ens porta a estar atents i sensibles davant la dura realitat, a posicionar-nos-hi i a buscar camins de solidaritat, justícia i d’igualtat, camins que promoguin la dignitat de la persona humana. El context de crisi i el temps de la quaresma ens hi han d’esperonar encara més. S’apropen mesos molt difícils –i els experts creuen que encara no ha arribat el pitjor- que afectaran moltes famílies, de classe mitjana i tot, que fins fa dos anys es trobaven en plena “normalitat econòmica”.

Cal mirar la crisi a la cara i entendre-la com a una oportunitat de revisar el nostre model social i econòmic. Aquesta mirada ens ha d’ajudar, per una banda, a depurar i canviar, si cal, el nostre model social per un altre que estigui d’acord amb una justa redistribució de béns en coherència amb el respecte i la dignitat que mereix tota persona; per altra banda, ens ha de dur a ser més conscients de la misèria i fragilitat de l’ésser humà que impregna no només les estructures de les institucions de tota mena, sinó també el cor de cadascú de nosaltres, que sovint ens deixem portar per l’egoisme, la cobdícia, la competitivitat, l’afany de possessió, la força agressiva davant el diner fàcil, el consumisme… que provoca una injustícia flagrant en els més pobres i en els més vulnerables de la societat.

Hem viscut “d’una forma massa alegre” la cultura del “consumisme i de l’aparença”. El més tràgic és que ens hem acostumat a aquests contravalors i que d’una manera abundant són proposats i acceptats en els mitjans de comunicació, a l’escola i fins i tot en les famílies. La mateixa Església, tant la jerarquia com les comunitats cristianes, som corresponsables d'aquests contravalors i ens manca, a vegades, una actitud profètica de paraula i de comportaments.

Estem preocupats especialment pels immigrants: ells no són els responsables d’aquesta crisi, però són els que en poden pagar el preu més alt. La seva mà d’obra fàcil ens ha enriquit com a país -avui som molt més rics que fa deu anys- però també hi ha més pobres: en tenim 8,5 milions entre nosaltres! Dissentim de l’orientació que s’està donant a la reforma de la llei orgànica d’estrangeria, que no respecta alguns drets humans ni la dignitat de les persones, tot culpabilitzant i criminalitzant persones i entitats que ajuden immigrants sense papers. No és això el que volem. Exigim coherència a un govern que es proclama “de sensibilitat social” i que alhora promou aquesta reforma.

Hem contemplat amb esfereïment el suport generós dels nostres governants a les entitats bancàries, ajudant-les amb summes milionàries. D’on surten ara aquests diners? I per què en anys anteriors de bonança econòmica han estat tan limitades les prestacions socials per a necessitats importants com la de vivenda social o la llei de la dependència?

Creiem que les administracions no fan el que han de fer i molt sovint són ineficaces. Percebem una insuficient política social i d’atenció. Cal que donin resposta a les situacions de desesperació que comporten la fam i la manca de cobertura de necessitats bàsiques, que, a més de suposar situacions personals insostenibles, poden comportar greus problemes socials. Com diu la carta del Sr. Bisbe del dia 28 de febrer “Hi ha moltes maneres de matar o de fer impossible el viure. La “insensibilitat” o “inactivitat” davant la necessitat urgent que experimenta el nostre “germà” ens afecta tots, a cadascú en un nivell o mesura diferent. Tots cal que recordem la sentència de Sant Joan: “Qui no estima el seu germà és un homicida”. (Jo 3,14).

Mirant cap endavant, volem fer una crida a totes les persones obertes i sensibles als necessitats i que creguin que “un altre món és possible”. Ens cal la col·laboració de tots i totes. Cal promoure valors d’ esperança, compromís, preocupació social, propostes d’una vida més senzilla i austera que evitin l’explotació dels béns de la Creació. Necessitem la participació activa i operant de voluntaris i socis que mantinguin programes de solidaritat en tots els àmbits i per fer sentir “la seva veu crítica”. Cal encara que l’Església -que està fent importants tasques de suplència que corresponen a les administracions públiques-, es plantegi si es pot comprometre més i si el seu patrimoni, a cops infrautilitzat, no podria contribuir a millorar situacions de precarietat.

Davant d’aquestes situacions, les 13 entitats sotasignants creiem que la societat té una capacitat de reacció i de solidaritat i que podem afrontar les dificultats com a una gran oportunitat. I per tant:

  • Demanem a les administracions que es mostrin més eficaces i que destinin més mitjans i més recursos per pal·liar els greus efectes de les persones que més pateixen les conseqüències de la crisi: indigents, dones, famílies monoparentals, nens i avis.
  • Fem una crida a la moderació dels salaris dels membres dels consells d’administració de les empreses, d’alts funcionaris, de polítics i dels que tenen un treball dignament remunerat i segur.
  • Demanem ajuda a tots els ciutadans, especialment els cristians, a aportar més temps i recursos per a cobrir les necessitats més urgents.
  • Proposem fòrums de debat sobre la situació crítica que estem vivint, situant el problema dins de la globalització de la injustícia estructural de caire internacional.
  • Ens comprometem a continuar la nostra tasca d'acció i sensibilització, per tal que entre tots i totes, i treballant en xarxa, puguem ser creatius i inventar respostes a aquesta situació.

Acció Catòlica Obrera.Càritas.Comité Oscar Romero.Delegació Pastoral Obrera.Delegació Pastoral Universitària.Fundació Sant Ignasi – Arrels.CIJCA.Justicia i Pau.Mans Unides.Moviment Professionals Cristians.Pastoral Penitenciària.Pa de Sant Antoni.Voluntariat Vicencià

Comentaris

Molt interessant. La passivitat, en temps com els d'ara, no són possibles. La passivitat davant la necessitat mai no és possible