Serials i sindicalisme


Sempre m'han agradat els serials. De petita, els escoltava per la ràdio. Ara els veig per la tele. M'he enganxat a "Amar en tiempos revueltos" que, de fet, tot i passar a Madrid, és com si no hagués sortit de TV3. Total, és Benet i Jornet igual, amb uns quants actors d'aquí, trànsfugues alguns del "Cor". M'agrada perquè és un culebrot amb més ingredients tradicionals -noia cegueta inclosa i ambient una mica de "sarsuela"- que segueix, jo penso que amb molt menys encert, les passes de "Temps de silenci": el franquisme viscut des de la vida quotidiana i amb sentit crític (en aquest serial fins i tot la noia "cegueta" resulta ser una compromesa comunista en la clandestinitat). Jo hi trobo força anacronismes, però el conjunt em té enganxada.
I més des que fa uns dies hi ha una novetat argumental: una de les protagonismes es presenta a les eleccions sindicals. Aprofiten per fer pedagogia sobre el tema. I a mi francament m'agrada. El tema sindical diuen, jo penso que amb raó, que és la ventafocs de la democràcia. És un tema amb poc glamour. Institucionalment no s'ajuda gaire a animar a la gent perquè es presenti a les eleccions o perquè faci bon sindicalisme. Sento rondinar molta gent pels seus representants sindicals, si en té, però no veig gaire entusiasme a assumir una responsabilitat on ets al punt de mira de companys i caps, o senzillament a participar amb consciència d'assemblees i grups de treball. Per tant, celebro que a l'argument hi hagi aquell sinistre personatge (que sempre sol ser-hi, d'una forma o altra) que anima els altres a demanar coses que ell no està disposat a defensar, o aquell empresari que voldria manipular els resultats perquè no surti determinada persona. I celebro que "la bona" sigui sindicalista, vés per on!
Mentrestant al Frívol-Club de TV3 un dels col·laboradors habituals diu, sense que li caigui la cara de vergonya, que "els treballadors de bars i restaurants si no volen inhalar el tabac dels fumadors, que canviïn de feina". Aquests sí que tenen assumits quins són els drets i deures dels treballadors!
Mercè Solé

Comentaris

Xiruquero-kumbaià ha dit…
Tot això del tabac, des que va entrar en vigor la normativa prohibicionista, és un dels més pregons exemples de la a-racionalitat en que la societat s'ha volgut instal·lar d'uns anys ençà. I, el que per a mí és pitjor,caldo de cultiu d'inquisidors de tot pelatge i d'invasors de la privacitat en nom d'un "bé comú" que s'ha d'entendre com ells el volen entendre.
Oi que hi ha una normativa sobre com han de ser les sortides de fum de les cuines de bars i restaurants?
No n'hi hauria hagut prou de regular com ha de ser el sistema de ventil·lació d'un bar, restaurant o local públic, on tothom s'hi pogués trobar còmode?
No: la sol·lució és assenyalar bons i dolents, "afectos y desafectos" al nou règim imposat pels autoinvestits sacerdots del déu salut, déu menor que imposen perquè aquell Déu dels cristians, per exemple, els queda clar que és l'opi del poble. Marx "dixit".
Xiruquero-kumbaià ha dit…
Otrosí, Senyoria, com diuen els advocats:
una cosa van ser els sindicalistes pre-constitucionals, i una altra ben diferent,dissortadament, els sindicats "legals", els actuals, els burocràtics.
Hi hauria molta cosa a dir.
Només recordar avui que, pel fet de tenir un determinat càrrec de responsabilitat -perdó per personalitzar- resulta que jo "era empresa" segons m'assenyalàven amb el dit, per bé que, com tothom, jo cobrés la nòmina a fi de mes. I me les van fer passar molt putes( perdó, però és l'expressió més adient).
Uff, n'hi hauria tant per parlar!, però deixem-ho aquí, que, com mana la dita, "no es pot matar tot el que és gras".
I perdó també per l'extensió dels comentaris, deu ser que aquest matí m'he llevat molt actiu.
Salutacions.
Mercè Solé ha dit…
Ja veig, que, efectivament t'has llevat molt actiu i et mereixes una resposta més pensada que no pas el que les meves neurones, avui més aviat passives, poden donar de si. Continuarem, doncs, parlant-ne!
Mercè