... començàvem aquest blog. De fet fa uns quants dies que no tinc un moment per escriure-hi. A més de viure mig enganxada a un ordinador, servidora ha de planxar de tant en tant, cuinar i treure la pols... I té compromisos diversos amb entitats i persones a atendre. I necessitat d'estar amb la gent... I unes quantes cartes personals pendents de contestar... I moltes ganes d'escriure perquè curiosament ara penso "en blog", encara que alguns dels "posts" mereixerien l'etiqueta de "tonteries". Però és una forma de comunicar-me (sovint no sé gaire concretament amb qui) i d'ajudar-me a pair la vida en la seva multiplicitat i a pensar. De fet va començar com a blog amb ganes de fer política i els companys d'ICV deuen al·lucinar perquè no en parlo gaire, i en canvi el tema cristià m'ocupa molt. La vida és així. També constato que m'és molt més fàcil trobar una estona per al blog que fer pregària (no sé si això forma part del llistat de pecats de l'Església Catòlica però, informalment, ho deu ser). De fet pensar què poso al blog de vegades es converteix en acció de gràcies.
Gràcies als qui teniu la paciència de llegir-nos. I gràcies als qui ens aneu comentant pacientment la jugada! (i gràcies al Ramon Bassas pel seu constant assessorament tècnic i de novetats blocaires, que s'agraeix).
I ara, sense temps ni de posar-hi una imatge, me'n vaig cap al dentista....
Mercè Solé
Comentaris
Mercè