Sant Fructuós, màrtir documentat


Avui és sant Fructuós, bisbe de Tarragona del segle III, que va morir cremat a l'amfiteatre de la seva ciutat, juntament amb els seus diaques Auguri i Eulogi l'any 259. Els emperadors Valerià i Gal·liè havien engegat l'enèsima persecució. Són els primers màrtirs de la península ibèrica dels quals es conserven les actes autèntiques del seu procés i martiri.
Diuen que quan, segles més tard, Tarragona fou envaïda pels musulmans, uns quants cristians van fugir per mar enduent-se'n les relíquies del sant. I van anar a parar a una petita cala, a la Ligúria, on als segles X-XI es va construir un monestir benedictí en un paratge encantador, on avui el transport habitual continua essent per mar: San Fruttuoso di Capodimonte. S'hi pot arribar des de Portofino o des de Camogli.
Sembla que les relíquies van tornar a lloc més endavant, però que alguns trossos es van quedar pel camí, per finançar el viatge. Per això de la Ligúria a Tarragona hi ha uns quans sants Fructuosos.
En fi, si mai teniu ocasió d'arribar-vos a San Fruttuoso, aprofiteu-la. I jo m'encomano al sant per veure si ens ajuda a viure la fe d'una manera autèntica. Ja sé que no és un sant tan famós ni poderós com l'Obama, però tot arribarà...
Mercè Solé

Comentaris

montserratqp ha dit…
Jo ja m´hi arribaria ara mateix a San Fruttuoso: nedar, llegir, prendre el sol i resar una mica.Quina meravella: mar, muntanya i monestir.
Mercè Solé ha dit…
Bé, el mar i la muntanya hi són... El monestir només a efectes turístico-culturals. Però és preciós... tot i que nosaltres hi vam haver d'anar dues vegades perquè la primera feia mala mar i no s'hi podia arribar. Un altre lloc molt bonic i interessant per fer-hi passejades a ran de mar són les Cinque Terre, cinc poblets de difícil accés en cotxe, comunicats o per mar o per senders (de peatge) fantàstics. Paisatge tipus "costa Brava" però més alt. En fi, no te n'estiguis...
Mercè