dijous, 29 de gener de 2009

Guardans

En un article a “El País” de dilluns, la Margarita Rivière el definia com “l’´únic eurodiputat conegut més pel seu treball incansable que pel seu partit”. Doncs a aquest eurodiputat, l’Ignasi Guardans, l’han tret de cap de llista de CiU a les eleccions europees per substituir-lo per un tal Ramon Tremosa que té com a mèrit principal el fet de ser independentista, o sobiranista, com ara es prefereix dir. El senyor Tremosa competirà durament amb l’altre independentista que ha entrat en la competició, el d’ERC, l’Oriol Junqueras, que té, a més d’aquest mèrit, el de ser un personatge més o menys mediàtic. Jo crec que farien bé d’ajuntar-se en una única llista i, per evitar la guerra de veure qui l’encapçala, podrien fitxar com a cap de llista el Lluís Llach, que és molt més mediàtic que tots dos i que no fa gaire va dir que Catalunya està en situació d’hecatombe, donant entenent que la solució de la tal hecatombe és la independència.

No ho sé, però es veu que l’objectiu del senyor Mas, líder de CiU, el senyor Puigcercós, líder d’ERC, i el senyor Llach, líder del possible partit de la Catalunya Hecatòmbica, és convènce’ns a tots plegats que estem fatal. Però no per la crisi, que encara tindria un sentit, sinó per la subjecció de Catalunya a la malvada Espanya.

Jo no sé si tots plegats s’ho han pensat prou bé, això. A mi, realment, no m’ho sembla que estiguem en cap situació desastrosa. I si hi estiguéssim, em sembla que hi tindrien més culpa els grans i aprofitats líders del món capitalista que no pas la pertinença a Espanya...

No, no em sembla assenyat, ni honest, entestar-se a convèncer la gent que estem molt malament i que ho estarem fins que siguem una nació independent. És un engany, és crear un clima de frustració que no pot dur res de bo, és fer més difícil la convivència, és desviar l’atenció dels problemes realment seriosos de la nostra realitat. I no hi ha dret. (Josep Lligadas)