dilluns, 26 de gener de 2009

Estressades i eixerides...


... les gallines de Ca'n Simó, a tocar del camí de les Filipines de Viladecans. Dissabte els va caure una uralita al damunt que els va destrossar el galliner. Però elles van córrer prou com per no prendre mal i puc certificar que continuen ponent bons ous. De fet, la masia va quedar tocada, amb una part del sostre esfondrat per uns 25 m2 d'uralita voladora amb bigues enganxades, que després de foradar Ca'n Simó, van sobrevolar la casa del costat i van anar a petar al costat de la riera. Ningú no va prendre mal, però poc se n'hi va faltar.
Ahir, també, a les misses de Viladecans es va resar pels nens morts o ferits de Sant Boi i per les seves famílies. L'Ajuntament va convocar un minut de silenci a la Plaça de la Vila, però a l'hora en punt no hi era ni tot el consistori. La idea és bona, però va quedar estrictament en l'àmbit polític. Estic segura que moltes entitats esportives o no haurien acudit a la convocatòria si ho haguessin sabut. Igual que molta gent, en sortir de missa, s'hi hagués arribat si el tam-tam hagués funcionat. Però és una heretgia total pensar que el nostre laïc ajuntament podria posar-se en contacte amb una parròquia o aprofitar la xarxa que poden oferir algunes entitats. (Per no comptar no comptem ni amb la ràdio municipal, fins ara compartida amb Gavà, però finalment deixada de banda per raons pressupostàries).
I és que la zona del Delta dissabte feia por, i tots sentim que això de Sant Boi hagués pogut passar perfectament sis quilòmetres més al sud.
Sobre un fet tan lamentable, m'ha cridat l'atenció que algun diari carregués contra la delegada d'esports de la Generalitat per no haver recomanat amb prou temps la suspensió d'activitats esportives. Home, de fet, també haguessin pogut recomanar que les corals no assagessin dissabte o que no anéssim a comprar o que no agaféssim el cotxe... De vegades sembla que deleguem en les administracions públiques les decisions més de sentit comú, com si tinguessin una bola màgica, com si fossin els nostres pares i mares. La mala sort i una natura sobtadament violenta causen molt de patiment. No hi estem acostumats. Però passa.