Aquests dies he pogut llegir al diari que s'havia fet un homenatge a la pianista Rosa Sabater, morta fa 25 anys en un accident d'aviació. Certament havia tingut l'ocasió d'escoltar-la algunes vegades i m'agradava molt com tocava. Com podeu veure, fins i tot, en conservo un autògraf (jo era una pesadíssima perseguidora d'autògrafs als meus tretze i algun més anys).
Recordo que em va impressionar la seva mort. I recordo encara una altra cosa que no he llegit, aquests dies. Potser és un record distorsionat. Em sembla que en la seva última actuació amb l'Orquestra Ciutat de Barcelona va tocar el concert número 3 de Beethoven. Després de la seva mort se li va organitzar un homenatge, em penso que amb un jove pianista sud-africà, que va tocar el concert número 4 de Beethoven i que al cap de molt poc temps va morir també en un accident d'aviació crec, com ella, a Madrid. Vaig pensar que seria perillós tocar el concert Emperador...
La mort de Rosa Sabater, sens dubte, va ser una pèrdua gran per a la música catalana.
Recordo que em va impressionar la seva mort. I recordo encara una altra cosa que no he llegit, aquests dies. Potser és un record distorsionat. Em sembla que en la seva última actuació amb l'Orquestra Ciutat de Barcelona va tocar el concert número 3 de Beethoven. Després de la seva mort se li va organitzar un homenatge, em penso que amb un jove pianista sud-africà, que va tocar el concert número 4 de Beethoven i que al cap de molt poc temps va morir també en un accident d'aviació crec, com ella, a Madrid. Vaig pensar que seria perillós tocar el concert Emperador...
La mort de Rosa Sabater, sens dubte, va ser una pèrdua gran per a la música catalana.
Comentaris