dissabte, 27 de desembre de 2008

L'Orfeó Català


Em va agradar molt, l'altre dia, el concert de sant Esteve de l'Orfeó Català. I en molts aspectes: per la qualitat i diversitat dels seus cors, pel repertori triat (també els nous encàrrecs a compositors espanyols), per la realització televisiva... No tinc ni idea de com funciona l'Orfeó internament, però certament estaria molt bé fer arribar aquest interès actiu per la qualitat musical a molts altres llocs de Catalunya, i destinar pressupostos a pagar bons professors i destinar espais televisius a valorar aquestes iniciatives. A poder ser, no al canal 33, sinó a TV3 (que lamentablement continua valorant més l'esport que la cultura). Penso que la música, avui més que mai, pot aportar un complement interessant a l'entorn informatitzat en què vivim, per la disciplina que comporta, per la necessitat d'escoltar el veí i de treballar en conjunt, i per l'accés a un patrimoni cultural que ha fet expressar-se i gaudir a moltes generacions.
De petita a casa la tradició era anar a escoltar el concert de Nadal de la Coral Sant Jordi. Hi teníem algun lligam familiar, hi havia la personalitat tan estimulant de l'Oriol Martorell i, sobretot, hi havia bona música i un repertori sempre renovat i interessant, amb obres noves, que parlaven de llibertats, i amb obres i mètodes de països on la música tenia un paper molt més protagonista que al nostre. Perquè la dictadura no només va portar una repressió i un empobriment de la cultura catalana, sinó de la cultura a seques, de tota cultura.
La veritat és que aquesta vitalitat de la Coral Sant Jordi contrastava, als ulls dels de casa, amb l'empobriment de l'Orfeó Català que no passava per bons moments i que era més aplaudit per la nostàlgia del que havia estat o per les seves arrels nacionalistes que no pas pel que era musicalment Però va saber aguantar, es va renovar, i ja fa anys que funciona com una entitat musical de primera que se sostè per la seva qualitat.
Mercè Solé