dijous, 18 de desembre de 2008

Les antífones de la "O"


M'encanta la litúrgia d'aquesta setmana d'abans de Nadal. De fet, pròpiament hauria de dir que m'encanta la "lit..." perquè no tinc temps de res i no arribo al final de la paraula. Però de la festa que la tradició adjudica al dia d'avui, la Mare de Déu de l'Esperança (o de l'Expectació del Part, que ja és un nom complicadet), m'agrada aquesta imatge de la Mare de Déu amb un gran "bombo", com aquests dies estan les meves amigues Idoia i Irene.
Aquesta festa d'avui ha donat origen a la Mare de Déu de la "O", perquè del 17 al 23, a vespres, es resen unes antífones antiquíssimes al Càntic de Maria que totes comencen amb "o". Si llegiu el post de Juan Masià ho explica molt millor que jo. I podeu trobar, a la web de les benetes de Montserrat, una versió de les antífones musicada per Arvo Pärt, un compositor d'Estònia que ha fet moltíssima música religiosa, una mica espessa si no hi esteu acostumats.
De fet, a la Idoia, a la Irene (i a la Mare de Déu), aprofitem per desitjar-los "una hora curta" quan arribi el moment.
Mercè Solé

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tendre i excel·lent "post". Gràcies.
M'agrada veure la imatge de la Mare de Déu prenyada, com les imatges de la Marte de Déu de la Llet.

El mosquit i el camell ha dit...

Gràcies a tu per tenir la paciència de llegir el blog... En el repertori de Mares de Déu també hi ha les de "la mà a la cara", el nen tocant el rostre de la seva mare. A Sant Abraham (Vila Olímpica) n'hi ha una de molt maca...
Mercè