dissabte, 27 de desembre de 2008

De sant Esteve a Joan XXIII

Quan vaig descobrir el text vaig pensar que, realment, explicava moltes coses. Sobre qui era realment Angelo Roncalli, el futur Joan XXIII, i també sobre què va significar sant Esteve.

El text és de l’any 1902. Roncalli és seminarista a Roma i té només 23 anys. I escriu, el 26 de desembre, en el seu diari: “Sant Esteve va ser el primer que va intuir plenament la idea universal de la nova religió... i es va llançar amb audaç seguretat per un camí nou”.

La figura de sant Esteve té efectivament aquest significat, en el llibre dels Fets dels Apòstols. Ell forma part del grup de jueus hel.lenistes, que són gent que ha viscut una forta relació amb el món grec (per raons de feina, o per canvis de residència, o per vinculacions familiars...) i se senten una mica distanciats dels jueus de tota la vida, que parlen arameu i no tenen pràcticament relació amb el món no jueu. Els jueus hel.lenistes se senten una mica discriminats dins la comunitat, i els apòstols opten per donar estatus dirigent als seus líders. Esteve en serà el més rellevant. I començarà a marcar distàncies amb la religió d’Israel, afirmant que la fe de Jesús no necessita per res ni les lleis ni les pràctiques jueves. Cosa que l’altre sector de la comunitat, el format per jueus de tota la vida, encara trigaria a acceptar.

A Esteve el maten per això, perquè trenca amb el judaisme. I la gent del seu grup, que han de fugir de Jerusalem, s’escamparan per tot arreu i prendran la iniciativa d’acceptar gent d’origen pagà dins la comunitat. I d’ells venim nosaltres...

Doncs això. Esteve “es va llançar amb audaç seguretat per un camí nou”. I Angelo Roncalli, seminarista de 23 anys, l’admirava per aquest motiu. És obvi que, quan el van elegir papa, la revolució que va organitzar a l’Església no va ser fruit de cap rampell ingenu. Ell sabia que calia llançar-se, amb audaç seguretat, per camins nous. Dels quals encara vivim, per molt que ens els vulguin ofegar. (Josep LLigadas)

2 comentaris:

Saltimbanquineta ha dit...

Moltes gràcies per parlar de Joan XXIII. Fa uns quants dies que el trobo fins a les sopes! Ja ja ja Però ve molt de gust anar-lo trobant per aquí i per allà en escrits. Després de tot el que està passant a l'Església i al món, encara ajuda a mantenir l'esperança en l'ésser humà.

El mosquit i el camell ha dit...

Ai, sí!
Mercè