dimecres, 26 de novembre de 2008

La tristesa sobiranista

Vaig sortir notablement content de l’Assemblea d’ICV del cap de setmana passat, però ara, a mesura que passen les hores i els dies, noto que m’estic entristint. Perquè m’adono, per alguns comentaris que vaig llegint, que s’ha destapat una capsa dels trons que ens pot fer molt de mal. I em refereixo als avanços en retòrica sobiranista que han aparegut a l’assemblea i que sembla que els seus promotors volen convertir en un tema central de futur. Que no es conformen amb allò que tan divertidament va proclamar en Joan Boada: tornar a obrir el tema, per tornar-lo a discutir, i per acabar tornant a dir el mateix. Segurament que sí que tot plegat acabarà així, però intueixo que pel camí ens hi farem mal.

Perquè hi ha una cosa clara: Esquerra Republicana ha aconseguit els seus objectius de fer que sembli que la cosa “normal”, la cosa “bona”, l’única manera “autèntica” de defensar la llengua i la cultura i l’autogovern de Catalunya és ser sobiranista. Que no ser-ho és sinònim d’adhesió a l’espanyolisme ranci. I sobretot de cara a la gent jove no gaire formada (quan recuperarem una mica de marxisme, per favor?) aquest és un plantejament simplista que enganxa molt fàcilment. I que fa posar els ulls en temes que no sé jo si serveixen gaire per tirar endavant polítiques d’esquerres. Penso en aquell company de Nissan que va parlar el primer dia de l’assemblea, i que ens demanava que no oblidéssim en quin bàndol havíem d’estar. Voleu dir que, si ara ens posem a debatre de sobiranisme, ens quedarà temps per recordar en quin bàndol hem d’estar? Això de les divinitats pàtries agafa moltes energies i obnubila molt!

Jo, sobre tot això, voldria fer primer una petició i després una pregunta.

La petició és a la direcció d’ICV. I és que, a l’hora de muntar aquestes famoses jornades de principis del 2009 per debatre aquest tema, siguin unes jornades realment de debat. Vull dir que els que no estem d’acord amb la deriva sobiranista tinguem ocasió de discutir-ho en peu d’igualtat amb el sector sobiranista. Que no hi hagi una ponència central sobiranista, sinó dues ponències, una que defensi el catalanisme popular que no vol tenir aquest tema com a central, sinó que creu que els temes centrals són uns altres, i una altra dels que creuen que la sobirania de Catalunya és una qüestió decisiva.

I la pregunta és als companys i companyes sobiranistes. Segons sembla, ara es tracta de deixar de pertànyer a Espanya i passar a formar part d’uns estats federals europeus, o cosa equivalent. La pregunta és quins passos té, tot això. Penseu, potser, en un referèndum d’autodeterminació en què es proposi la independència respecte a Espanya? I si va per aquí, heu pensat en l’esquinçament social que semblant proposta significaria? Creieu que les classes obreres i populars, que un partit d’esquerres ha de defensar, es mereixen un enfrontament d’aquest tipus? (Josep Lligadas)

2 comentaris:

Lluís Suñé ha dit...

Bones company, m'agraden les teves reflexions, tot i que no les comparteixo plenament. Penso que ICV parli, internament, d'aquest tema es bo. Es evident que ICV no ha de ser ERC, ICV té una clara base de lluita social, a més va ser l'oganització que va portar l'ecologisme polític al Parlament, cosa que no té ERC.

Però també penso que ICV no pot quedar al marge dels reptes que es plantegen a la societat catalana, i un, clarament, és el futur de la nació catalana.

Cal defugir del nacionalisme identitari i victimista, però cal ser realista i donar resposta a les lamentables situacions que vivim el ciutadans d'aquest pais.

Camarada, amunt les atxes!

Pere Nieto ha dit...

Ja vaig respondre ahir, però voldria insistir en alguns aspectes. Molts dels plantejaments que proposa ICV aixequen espurnes i no sempre agraden a tothom. Es tracta de pensar, el dret a decidir és un opció que les esquerres hem de defensar? Jo crec que sí. Que ERC en faci un manipulació d'aquest tema o un apropiament crec que no justifica que nosaltres no ho discutim. O és que quan el PSOE es defineix com a socialista no se'ns remou tot a vegades? i no per això diem que el socialisme no entra en el nostre debat. Dir que un poble té dret a decidir el seu futur no crec que ens faci canviar de bàndol, al revés ens reafirma en el nostre. I a més sols parlant clar i dient què vol dir per a nosaltres sobiranisme aconseguirem que altres no se l'apropiin i en facin un mal ús. A ICV hi poden haver-hi sobiranistes, independentistes, federalistes i autonomistes. Sols el debat i les votacions diran on està el posicionament com a formació política. Quan altres Assemblees no havien manifestat aquest tema tan clarament jo no ho compartia, però no em sentia trist. La gent ha parlat i ha debatut i finalment la gent ha votat, ho compartiré o no, però tristesa no me'n produeix. De totes maneres Josep seguirem debatent, no t'he contestat algunes de les preguntes, molt oportunes, que fas al teu escrit.