dissabte, 4 d’octubre de 2008

Una mica més orfes

Efectivament, sense el bisbe Carrera, com diu la Maria. Jo no vaig tenir ocasió de tractar-lo gaire, únicament vam coincidir un temps al Consell d'Acció Catòlica. Era una persona amb molta més experiència, i ben compromesa per cert, que nosaltres, però mai no explicava batalletes ni reclamava protagonismes ni pretenia alliçonar-nos. Escoltava i callava, i actuava de manera que et senties lliure per expressar la teva opinió.
L'havia vist també a l'enterrament d'antics militants de l'ACO. Venia i s'asseia entre la gent. No pretenia pas presidir res ni dir res d'especial. I penso ara en l'enterrament d'alguna militant com l'estimada Angelina, que tota la vida va "allisar" ben críticament les autoritats i que segur que no sempre deuria resultar còmode.
Em penso que la darrera vegada que el vaig veure va ser en l'enterrament d'en Josep M. Puxan. Vaig admirar aleshores, a més de la qualitat de les seves paraules, el fet que respectés tant la voluntat del difunt en la manera de fer la celebració.
Confio que, des d'allà on sigui, continuarà vetllant perquè l'Església de Barcelona sigui fidel a l'Evangeli de Jesús.