dilluns, 20 d’octubre de 2008

Responsables i solidaris en un món consumista (i 3)

Fins a quin punt som conscients dels riscos que aquest consumisme massiu comporta?
Per què i com hi podem lluitar? ¿Som capaços de descobrir que un viure més auster i conscient pot millorar la qualitat de les relacions personals? Des de la nostra perspectiva cristiana, hi tenim res a dir? Ha de ser un eix prioritari del treball de l’ACO? Si aquest és el món en què ens ha tocat de viure, ¿podem inhibir-nos-en? O bé hem d’admetre que és un nou camp que s’obre a la militància, i que reclama amb urgència el nostre compromís?

Intentem analitzar el nostre consum i delimitar quines serien les necessitats bàsiques i quines són necessitats induïdes. Repassem elements com sou; vivenda, hipoteques; temps de lleure: diversions, viatges, vacances; béns patrimonials, plans de pensions, assegurances; menjar i vestir; productes culturals; transport ... Refem la nostra història personal i familiar: ¿què ha canviat en les formes i objectes de consum?

Preguntem-nos quines reaccions acostumem a tenir davant de les propostes de consum. ¿Som coherents amb el que pensem? ¿Com es viu en el nostre entorn més proper: família, companys, veïns?

Quins contravalors hi descobrim? Quines contradiccions ens planteja des d’una visió cristiana? Quines dificultats trobem a avançar per un camí menys consumista?

Quines alternatives al consum practiquem o veiem viables a curt termini (cooperatives de consumidors responsables, banca ètica, comerç just, projectes d’austeritat, renúncies concretes)? Quins valors hi descobrim? Sabem transmetre’ls?

En el àmbits més col.lectius (sindicats, política, associacions, grups diversos), ¿ens veiem amb cor de defensar propostes de limitació del consum? Militem en alternatives en aquest sentit?