dijous, 16 d’octubre de 2008

Responsables i solidaris en un món consumista (1)

Aquest és un sis dels documents preparatoris del IX Consell de l'ACO, que a mi m'agrada molt i que ha preparat l'Eulàlia Ribot. És d'allò més escaient en aquest moment en què sembla que el consum hagi de ser qui ens "salvi" de la crisi. L'anirem posant a trossets... Mercè

1. Vivim immersos en un món consumista.
Des de les societats riques, on un 20 % consumeix el 80 % dels recursos existents, fins a les més pobres, que malden per entrar-hi. És, amb tota certesa, un dels trets bàsics de la nostra època, l’enfocament prioritari de bona part de la població actual, el punt de vista que ha suplantat ideologies, religions i valors.
S’entén com a consum la despesa de recursos per satisfer una necessitat. Abans, les societats s’autoabastien i només es comprava allò que no es podia produir; i els productes duraven i es reutilitzaven. Al llarg del segle XX, amb els avenços tècnics la fabricació va esdevenir ràpida i barata i el que interessava era vendre com més millor. I la publicitat va començar a crear necessitats per generar nous consums. Anar a la moda, ascendir socialment o no ser menys que algú altre són necessitats induïdes pel mercat.
Tot i que és innegable que aquest procés va tenir alguns aspectes positius (alliberar temps personal, desenvolupament econòmic, increment del benestar), la tendència actual al consum desmesurat (cada dia hi ha més consumidors i consumeixen cada cop més) augmenta les desigualtats entre la població mundial i destrueix el medi ambient. I això segueix passant quan la major part de la població mundial no cobreix les seves necessitats bàsiques. A més, tothom sap que el planeta no resistiria si tota la població es posés a consumir al mateix nivell que la societat occidental.
Si donem un cop d’ull al nostre món ens adonarem que la societat consumista no ens fa més feliços ni més lliures, ja que el plaer de posseir és tan efímer com el producte que l’ha provocat i ens sotmet a la brutal dependència del mercat; no ens fa més solidaris ni més respectuosos amb els pobres ni amb el planeta en no garantir un futur de benestar per a tothom, mentre que produeix un col.lapse dels recursos d’abast mundial.