diumenge, 5 d’octubre de 2008

Manelic i l'univers

Dijous vam anar a veure "Tiefland" (Terra Baixa, en òpera i en alemany) al Liceu. L'òpera és bonica i musicalment em va semblar que estava molt ben interpretada. De fet es veu que Terra Baixa en el seu moment es va convertir en una mena de bestseller que va provocar nombroses traduccions. Eugen d'Albert en va fer una òpera d'estil verista que va tenir la mala sort de convertir-se en una de les preferides de Hitler, amb la qual cosa la ressaca posterior l'ha mantinguda molt al marge de la vida musical.
Algunes coses curioses:
1. Desconec el procés d'escriptura del llibret, però curiosament el nom dels personatges ha donat unes quantes voltes. Manelic es converteix en "Pedro", Sebastià i Tomàs italianitzen el nom (Sebastiano i Tommaso), la Marta i la Nuri el conserven. També quan Marta balla se senten unes sospitoses castanyoles... Això que l'òpera és verista i se suposa que vol reproduir l'ambient de l'argument!
2. Per no perdre el costum, aquesta producció de l'òpera n'ha canviat l'ambientació. Ara passa en un ambient industrial, dins la fàbrica, on sobta una mica que Pedro digui que vol dormir al terra de la borda... i s'ajegui al costat d'una taula de despatx... Com sempre, el text de l'òpera es pega de bufetades amb el que veus a l'escenari.
3. No conec gaire l'original de l'Àngel Guimerà, però sembla que Marta se sent estimada per "Pedro" quan aquest l'amenaça amb un ganivet. O sigui que dins l'obra funciona allò tan políticament incorrecte de "Em pega, ergo m'estima".
El drama funciona, però empipa una mica el comentari del programa segons el qual per fer universal la proposta de Guimerà, cal allunyar-se del món rural. Com si els pagesos i els pastors no formessin part del gènere humà. Com si només poguéssim arribar a l'universal a través de la ciutat.
En sóc més conscient després d'haver-me llegit uns quants llibres d'en Pep Coll, situats al Pirineu, al poble imaginari de "Malpui" (El secret de la moixernera, La mula vella, Per les valls on es pon el sol, El salvatge dels Pirineus...), en què l'autor té la traça de plantejar qüestions de fons i qüestionaments a la nostra forma de vida des d'una trama molt local, però que permet perfectament una identificació del lector o lectora urbanita.
Mercè Solé