dimarts, 28 d’octubre de 2008

Joan XXIII, avui fa cinquanta anys

El 28 d’octubre de 1958 va ser elegit papa el cardenal patriarca de Venècia, Angelo Giuseppe Roncalli, que va prendre el nom de Joan XXIII. Avui fa cinquanta anys. Quan va ser elegit ell en tenia 76, i tothom va entendre que, després d’un papat tan llarg i amb una imatge de tanta altura com el de Pius XII, els cardenals havien optat per un home gran, que durés poc temps i servís com de vàlvula de descompressió. Un papa de transició, es deia. Però ves per on, resulta que aquell papa de transició va capgirar l’Església. Joan XXIII era un home intel·ligent, i era un home bo i que creia en Déu. I per això, era un home convençut que calia provar camins nous per anar endavant, tal com ja havia escriure en el seu diari quan encara era seminarista, un dia de Sant Esteve: aquell seminarista de vint-i-pocs anys admirava aquell primer màrtir cristià perquè havia estat capaç d’entendre que la comunitat dels seguidors de Jesús s’havia de deslligar del judaisme i encetar una cosa nova, oberta a tothom...

Ara que estem en evidents temps d’involució, en què els profetes de calamitats que tanta angúnia li feien al papa Roncalli sembla que estiguin ocupant cada cop més l’espai eclesial, ens va bé recordar aquell home que va posar en marxa un procés de canvi irreversible a l’Església. Perquè, per molta involució que ens vingui, algunes coses ja estan definitivament adquirides, com ara la capacitat de pensar i opinar diferent de les doctrines més o menys oficials...

Per commemorar aquest aniversari, voldria transcriure aquí el seu darrer missatge, transmès com un testament als principals responsables de la política de la Santa Seu, Amleto Cicognani i Angelo Dell’Acqua, deu dies abans de morir. El papa, aquell 24 de maig de 1963, va dictar aquestes frases: “Ara més que mai, i certament més que en els segles passats, nosaltres estem ocupats a servir l’home com a tal, i no només els catòlics. A defensar sobretot i a tot arreu els drets de la persona humana, i no només els de l’Església catòlica. Les circumstàncies actuals, les exigències dels darrers cinquanta anys, l’aprofundiment doctrinal, ens han conduït a realitats noves, com vaig dir en el discurs d’obertura del concili. No és l’Evangeli el que canvia, som nosaltres els que comencem a entendre’l millor. Qui ha viscut llargament i s’ha trobat als inicis del segle davant les noves tasques d’una activitat social que abasta tot l’home, qui ha estat, com vaig estar-hi jo, vint anys a l’orient, vuit a França, i ha pogut confrontar cultures i tradicions diverses, sap que ha arribat el moment de reconèixer els signes dels temps, de captar la seva oportunitat, i de mirar lluny” (Josep Lligadas)