Ens ha arribat aquest interessant article de Florenci Costa, que em sembla que sap concretar bé què vol dir per als cristians la intervenció en la política.El 7 d’octubre passat, a Benet XVI se li va escapar de dir una frase (d’ell o dels seus assessors) que va esdevenir el títol de molts diaris d’arreu del món. Les grans agències que tenen experts en trobar títols ho escampen ràpidament per la majoria de diaris importants: “Els diners s’esfumen; no són res: ho acabem de veure amb la darrera sotragada bancària” va afirmar en un llarga meditació adreçada al Sínode de Bisbes reunit a Roma per debatre sobre la Bíblia i els catòlics. I el contingut dels comentaris periodístics venia cantat, ja que el papa en treia conseqüències morals i religioses. En resum, que l’únic fonament de tot és Déu, venia a dir.
Però aquesta afirmació, que jo subscric, no té res a veure directament amb la crisi que afecta el món, les conseqüències de la qual, com sempre, patiran els més febles. L’altra dia vaig sentir una autoritat mundial afirmant que ja hi ha quaranta milions de persones més que pateixen fam. La globalització té aquests efectes immediats.
De la notícia referida, jo en trec la lliçó següent: si els teòlegs i gent semblant (i cal reconèixer que Joseph Ratzinger és un teòleg catòlic intel·ligent i lúcid) volem parlar d’economia, cal que no barregem massa aviat les coses. Per això hi ha experts, també catòlics.
Experts catòlics com un bon grup dels Estats Units d’Amèrica, que acaben de donar suport a la campanya del candidat Obama a les eleccions presidencials, ja que proposa implantar la Seguretat Social a aquell país, que té la tradició discutida i discutible de basar en les assegurances privades – o en el seu cas en la beneficència – la resposta a les situacions de malaltia, accident, etc. dels treballadors. El president del grup que promou aquesta iniciativa, el Dr. Patrick Whelan, un pediatra de Boston, afirma que una Seguretat Social bàsicament pública respon millor a les exigències del bé comú defensades per la doctrina social de l’Església.
En temps de crisi, els catòlics, amb els experts corresponents, podem proposar solucions que vagin més enllà de les bones paraules.
De la notícia referida, jo en trec la lliçó següent: si els teòlegs i gent semblant (i cal reconèixer que Joseph Ratzinger és un teòleg catòlic intel·ligent i lúcid) volem parlar d’economia, cal que no barregem massa aviat les coses. Per això hi ha experts, també catòlics.
Experts catòlics com un bon grup dels Estats Units d’Amèrica, que acaben de donar suport a la campanya del candidat Obama a les eleccions presidencials, ja que proposa implantar la Seguretat Social a aquell país, que té la tradició discutida i discutible de basar en les assegurances privades – o en el seu cas en la beneficència – la resposta a les situacions de malaltia, accident, etc. dels treballadors. El president del grup que promou aquesta iniciativa, el Dr. Patrick Whelan, un pediatra de Boston, afirma que una Seguretat Social bàsicament pública respon millor a les exigències del bé comú defensades per la doctrina social de l’Església.
En temps de crisi, els catòlics, amb els experts corresponents, podem proposar solucions que vagin més enllà de les bones paraules.
Florenci Costa i Padró Doctor en Teologia Director del Centre de Pensament Cristià de Manresa
(Publicat a Regió7 de Manresa el 2008-10-18)
Comentaris