Càritas davant la crisi

Transcric aquest manifest de Càritas en ocasió del dia mundial d'eradicació de la pobresa, manifest que subscric totalment:

  1. Seria decebedor que des de les Administracions , ja siguin estatal, autonòmica o locals, que tenen encomanada una responsabilitat política i de govern, s’arribés a reduir la despesa social en moments en que la pobresa i l’exclusió augmenten i colpegen greument els sectors més vulnerables de la societat.
  2. És deplorable que la crisi econòmica causada per l’especulació sagnant i els guanys immorals d’una minoria, per reduir l’impacte de la qual s’hi abocaran milions d’euros de diner públic, freni o anul·li el feble Estat del Benestar aconseguit en la nostra societat, i arribés a retallar prestacions com ara les de la Llei de la Dependència.
  3. És intolerable que hi hagi una pobresa estructural i severa coneguda, i consentida, per l’Administració amb pensions i prestacions per sota del llindar de la pobresa, i que afecti desenes de milers de persones a Catalunya i entre 3’3 i 3’6 milions a l’Estat espanyol .
  4. Endurir els criteris per renovar les autoritzacions de treball de les persones immigrades que estaven treballant i a les quals la crisi ha fet perdre des fa mesos la seva feina , és afegir encara més incertesa i neguit a les seves vides.
Per tot això, Càritas creu que:
  • Cal voluntat política i una clara opció de lluita contra la pobresa al temps que cal estar alerta a les dures realitats que coexisteixen en el sí de la nostra societat perquè tota acció preventiva en l’àmbit de la pobresa i de l’exclusió té un efecte positiu multiplicador en la societat que la du a terme. Per això cal a nivell d’Estat un Pla d’Eradicació de la pobresa que impliqui a totes les forces polítiques i socials, amb coordinació amb les autonomies.

  • Cap pensió no pot estar per sota del nivell de pobresa ( 544€ per a l’any 2008). La dignificació de les pensions més baixes (de viduïtat, d’invalidesa, PNC’s...) no pot esperar al 2010.
  • El cost social i humà que generen la fragilitat i la feblesa continuades en la vida de les persones pot arribar a ser irreversible i fa especialment vulnerables als infants i als joves que són el futur de tota societat.
Càritas manifesta la seva voluntat de seguir col·laborant amb les institucions públiques i amb les organitzacions compromeses en la lluita contra la pobresa, així com amb la societat civil, per tal de contribuir a una societat millor, justa i solidària.
Mercè

Comentaris

Assumpta ha dit…
Ai si no fos per Càritas!!!

La meva total i absoluta admiració per a tots ells, des de els que hi treballen a dedicació complerta com totes les voluntàries i voluntaris que presten el seu treball en cadascuna de les àrees en que Càritas fa la seva feina :-)
Mercè Solé ha dit…
Moltes gràcies, Marta. Jo he treballat gairebé disset anys a Càritas. Ara hi col·laboro com a voluntària. I penso que Càritas també ens equivoquem de vegades. Però m'agrada aquesta forma de fer basada en la pràctica i no en la teoria. Jo crec que això li dóna credibilitat.
Mercè