dimarts, 14 d’octubre de 2008

Adherència i militància. El nom fa la cosa?


Simpatitzar = tenir o sentir simpatia per algú. Adherir-se = manifestar-se algú completament d'acord amb una idea, un dictamen, una doctrina, etc., associar-se a un acord. Afiliar-se = Fer entrar algú com a membre en una associació, un partit polític, una congregació, un gremi... Militar = 1. Professar la milícia o servir en la guerra. 2. Participar activament en un moviment polític, ideològic, artístic, etc. Especialment ésser membre actiu d'una organització política o sindical.

M'estic llegint els documents preparatoris de la propera assemblea d'ICV. I em miro les dades de les persones "adherides" i "simpatitzants". He de dir que cada vegada que llegeixo el terme "adherit o adherida" em sento incòmoda. Incòmoda perquè em sento enganxifosa o enganxada a una cosa ja feta. Ja una idea que algú ha parit i si m'agrada m'hi afegeixo. Em suggereix un acte estàtic. Perquè resulta que la idea, el dictamen, la doctrina si són bons són molt dinàmics i el concepte adhesió és molt limitadet... En política especialment cal preguntar-nos qui "fa" les idees, de què s'alimenten els canvis socials, qui intenta dur-los a terme, amb quines dificultats es troba. Adherir-se significa fer-nos nostres les coses? o deixar que les facin uns "ells"?
Dec ser antiquada, però em continua agradant molt més el concepte de militància, per més que tingui ressons militars. M'agrada ser membre activa d'aquelles entitats i col·lectius que m'importen. I en temps d'individualisme total, de consum, de capitalisme salvatge, de precarietat laboral, en temps de fam en el món, de malbaratament de recursos em sembla que afirmar una concepció política que pretén ser alliberadora i inclusiva comporta i comportarà lluita. Si més no, en el sindicalisme, per exemple, no vas enlloc si "t'adhereixes". Cal explicar-se, trobar la gent, fer anar la imaginació, donar la cara, lluitar, vaja.
Tampoc no m'agrada això de simpatitzar, que, segons el diccionari, queda en el terme dels sentiments i que em sembla que utilitzen molts partits, "simpatitzants", "amics de...". Afiliar-se a un partit està mal vist i d'aquesta manera un expressa sentiments i suports sense gaire compromís. Això és el que "mola" avui.
Em pregunto si és això el que volem a ICV. Potser per això a ICV ens diuen "Ecopijos" (i a ERC, "metropagesos", que tampoc no està gens malament...). Per avançar cal un ferm compromís, iniciativa de veritat, hores i esforç, respectant el ritme vital de cadascú. Però cal dir-ho. Només amb simpatia no es fa el món gaire millor.
Mercè Solé