Baixets. Baixetes.

Jo trobo que deu ser inconstitucional. Servidora no arriba al metro i mig d’alçada (ja veieu, no tinc “talla” europea), i pertanyo al club dels gruixuts i poc àgils. Avui he pogut constatar-ho tres (3) vegades.

Una. Estrenem tren nou a la nostra línia de la Renfe (la de Vilanova). Són de “look” tipus Ave, d’una sola peça i amb menys seients. Per agafar-se quan va ple (i a les 7 del matí hi va), compten amb una barra al sostre. Jo no hi arribo. Sempre pots arrambar-te a algú interessant, però francament no és la meva intenció lligar al tren.

Dos. El mateix tren, però de tornada des del Passeig de Gràcia. El tren porta inscrit a tot arreu que és un vehicle adaptat per a minusvàlids. I efectivament una de les portes s’obre a menys alçada de l’andana (un parell de pams). Sort, perquè per les portes normals, jo no hi arribo. És una escena tendra comprovar com la gent s’ajuda mútuament a pujar maletes. I com alguns viatgers pugen a pes, estirats per gent que corre el risc d’herniar-se.

Tres. Vaig a comprar. Al super del barri. I tampoc no arribo a les prestatgeries de dalt. Decididament no és el meu dia.

Ja em va passar temps enrere. Volia unes sabates (35) i em van dir que on anava amb uns peus que no tenien mida europea (¿?) i que per això no em podien servir. Vaig pensar que quan m’haguessin crescut ja tornaria a aquella sabateria. Però no puc entendre per quin motiu els responsables del transport públic no pensen que hi ha usuaris petits, grans, joves, vells… i que estaria bé no convertir el tren en una activitat de risc.

Mercè Solé