Fa dies escrivia aquí sobre el Congrés que va organitzar la Facultat de Teologia de Catalunya entorn de la recerca històrica de Jesús, i destacava que el que està ara en joc és si creiem realment que Jesús va ser un home, amb totes les característiques humanes, o si més aviat creiem en un Jesús que era un Déu vingut al món amb disfressa humana. I deia que el que la fe cristiana afirma, per molt que hi hagi uns quants sectors integristes que se n’escandalitzin, és que Jesús era realment un home, i que en aquest home nosaltres hi veiem Déu plenament present.I ara torno sobre el tema simplement per aportar una frase de la primera carta de Joan. L’autor de la carta es barallava amb els gnòstics (atenció: “gnòstics”, un grup d’aquella època; no “agnòstics”), que veien en Jesús un ésser celestial molt poc humà. I diu Joan, amb tota contundència: “Reconeixereu l’Esperit de Déu d’aquesta manera: els qui afirmen que Jesucrist s’ha fet realment home, aquests són de Déu, mentre que els qui dissolen Jesús, aquests no són de Déu” (1 Joan 4,2-3). Les bíblies acostumen a traduir “els qui neguen Jesús”, però hi ha una altra variant que diu, amb més força, “els qui dissolen”. I dissoldre Jesús és fer-ne allò que no és: un home fals, un ésser que passa per aquest món sense viure autènticament la condició humana. (
Comentaris