dissabte, 10 de maig de 2008

Proposta inicial per a la creació d’un grup de cristianes i cristians ecosocialistes


• És una constatació òbvia que els sectors oficials i més visibles de l’Església han anat agafant posicions cada cop més conservadores, integristes fins i tot. I reivindiquen privilegis i un dret a intervenir en la vida pública més enllà del que correspon en una societat democràtica.
• Els governs, i d’una manera especial el govern socialista espanyol, adopten unes actituds excessivament complaents amb les pretensions de la jerarquia eclesiàstica, i no gosen caminar clarament en la direcció de suprimir els privilegis de la institució eclesial.
• Es fa difícil fer sentir les veus cristianes que no comparteixen aquestes actituds de la jeraquia eclesiàstica. No només les que se situen en l’àmbit progressista, sinó també la veu del cristià normal que no té cap ganes de viure la seva fe com una confrontació amb els poders públics per defensar una determinada moral o uns determinats privilegis eclesials en camps com l’ensenyament o el finançament.
• Per això, creiem que és important crear espais que puguin dir coses diferents de les que diu la jerarquia eclesiàstica, perquè el missatge evangèlic pugui ser millor conegut i no quedi “segrestat”, i també per ajudar, des de dins del camp cristià, en el camí de la transformació del món al servei d’una vida més digna per a tothom. Això, certament, ja es fa de diverses maneres i des de diversos àmbits. La nostra seria una altra aportació en aquest sentit.
• Però juntament amb això, la nostra pertinença a ICV ens fa veure també una altra cara del mateix tema. I és que, a vegades, determinats plantejaments que es fan en el partit denoten una manera d’entendre el fet cristià com si consistís només en les preses de posició dels sectors més oficials de l’Església, sense tenir en compte l’existència d’altres sectors cristians que no tenen tanta capacitat per fer-se veure i sentir, però que hi són, i fan bona feina.
• També passa a vegades que, des d’ICV, es ve a dir que això del cristianisme, o el fet religiós en general, és una cosa que ha de quedar en la intimitat, sense cap visibilitat social. Quan de fet, ser cristià té una fecunditat social que pot ser altament valuosa, com a empenta per viure i com a factor creador d’espais de cohesió social o de potenciació d’actituds d’obertura als altres. Valorar i, diguem-ho així, “aprofitar” aquestes possibilitats, segurament seria més útil que voler silenciar-les o obviar-les.
• I finalment, cal esmentar també una determinada concepció de la laïcitat que consisteix a intentar fer com si el nostre país no tingués la tradició cultural que té, i que comporta profundes marques cristianes, començant pel calendari festiu mateix. Seria una llàstima que una concepció fonamentalista de la laïcitat pretengués fer com si això s’hagués d’amagar.
A partir d’aquí, unes quantes cristianes i cristians d’ICV hem cregut interessant d’iniciar un grup per reflexionar sobre aquests temes, amb un doble objectiu:
• Ser una veu cristiana que ajudi a fer present socialment la coherència del cristianisme amb les opcions transformadores (i si s’escau, concretament amb la d’ICV).
• Reflexionar sobre el paper que ha de tenir el fet cristià i la tradició cristiana en la vida social, i aportar-ho a la reflexió política d’ICV.


Barcelona, 27 d’abril de 2008

4 comentaris:

Silveri Garrell ha dit...

Em penso que ja s'ha dit bastant en aquests fòrums, en quant a progressisme esglesial i integrisme. Però això de ser vertaderament cristià sense posar la llumeta perque la vegi tothom, (Govern inclòs)no ho veig clar, i més aviat sona a surrealisme. Realment ja te un nom: Cristianisme Pactista.

eloi ha dit...

jo sóc d'una altra corrent política en la intimitat, però crec que està molt bé aquesta iniciativa, endavant doncs!, ja anireu explicant perquè pot ser molt interessant.

El mosquit i el camell ha dit...

Gràcies, Eloi. Ja anirem veient com va tot.
Silveri, gràcies pel teu comentari. Jo penso que cap partit no es pot atribuir la pretensió de representar el fet cristià, ni els que porten aquest nom a les sigles. Cadascun aporta coses diferents. Nosaltres no tenim cap pretensió d'actuar com a lobby, però en qualsevol cas, la política al nostre país, per sort, no és imposició, sinó pacte. I els pactes mai no són al 100 % propietat de ningú. Si no ja no són pactes...
Mercè

jose luis atienza ha dit...

Endavant amics, amb la iniciativa. Crec que històricament en el nostre país, el cristianisme ha estat una important contribució teòrica i pràctica per a l’esquerra, la tradició de la qual representa avui ICV. No obstant, el fet polític de la doble militància, en el cristianisme i en la esquerra, sovint ha estat marginat o simplement ignorat, malgrat les indiscutibles aportacions de gent com Comín o García Nieto i d’altres. Precisament aquest caràcter contracultural –si se’m permet l’expressió- dins l’esquerra és el que li permet de vegades aportar visions noves sobre vells i nous problemes. I sobretot, aquesta doble visió ètica –en negreta- de la vida té sempre present en el seu projecte estratègic als més febles de carn i ós. I això ajuda als demés a no caure en la temptació de quedar presoners de les grans paraules.