La recerca històrica sobre Jesús

Sembla mentida. Ahir i abans d’ahir vaig estar en un congrés organitzat per la Facultat de Teologia de Catalunya en què es debatia entorn de la figura històrica de Jesús: què pensava, què feia, què pretenia... I més encara que sobre la seva figura històrica, sobre els mitjans que tenim per conèixer-lo. Les opinions eren diverses, els criteris també, les conclusions també. I els assistents escoltaven, i en els debats de les ponències alguns manifestaven suports o discrepàncies. Tot molt pacífic. Ah, i no era un congrés clandestí ni marginal, sinó formal i oficial, inaugurat dijous per l’arquebisbe de Barcelona.

Dic que sembla mentida, perquè tothom qui parlava ho feia considerant òbvia una cosa: que Jesús era un personatge d’un temps i d’un lloc, sotmès a les influències externes, que tenia com a referència les pautes culturals del seu entorn, que pensava i es formava opinió, que anava prenent decisions... O sigui, que era una persona normal. Tots els ponents eren creients, però aquest ser creient no volia dir que pensessin que Jesús ho sabia tot i venia amb un pla de vida après i tancat de bon començament. Jesús era, per a ells, una persona tan analitzable com qualsevol altra persona. I l’afirmació de fe en la seva divinitat no afecta aquesta condició humana normal. No es va dir (no era el tema), però és evident que tothom tenia clar que la fe en la divinitat de Jesús és la fe en el fet que, en aquell home normal, els creients hi veiem la presència plena de Déu.

I hi torno: sembla mentida. Perquè mentrestant, estem assistint a l’atac furibund, per part d’alguns bisbes i alguns sectors del catolicisme més impresentable, contra un llibre que funciona amb els mateixos criteris, “Jesús. Una aproximación histórica”, de José Antonio Pagola. Sembla ser que el pecat d’aquest llibre és que creu el mateix que els teòlegs i assistents a aquest congrés, i no creu que Jesús, des que va néixer, es va passar tota l’estona fent comèdia, com si fos un home quan en realitat era un ésser diví amb disfressa humana. De l’actitud d’aquests sectors cristians se’n diu incultura, se’n diu falta de seny, i crec que també se’n pot dir falta de fe. (Josep Lligadas)

Comentaris