La porta oberta. Per marxar.

Porto uns quants dies força atrafegada i no miro gaire la televisió. He vist, per pura casualitat i sense haver pogut acabar d'escoltar la notícia, Francesc Baltasar dient que la gent d’ICV que discrepés de les decisions que la Direcció del partit havia pres en relació a la sequera tenia la porta oberta per marxar. Em pregunto si això de la “radicalitat democràtica” que surt a tants papers nostres deu anar per aquí. Jo em creia que era una altra cosa.

No sé si la decisió del transvasament-fantasma és correcta o no, o si a l’Ebre fan corporativisme o no. Em sento inclinada a donar la raó a ICV: és una situació d’emergència, s’estan prenent ja fa temps mesures alternatives en la direcció correcta, la mesura seria provisional, segons sembla. Però en qualsevol cas el que és cert és que no hi ha capacitat (ni voluntat, potser?)ni d’explicar-se ni de consens, en un partit que justament s’omple de boca d’una altra manera de fer política, més participativa. La reacció del conseller no es diferencia en res de la que els sindicalistes hem sentit tantes vegades en les converses amb les empreses: “Si no t’agrada, porta!” Deu ser perquè anem sobrats de personal, perquè a les darreres eleccions ens ha anat molt bé, o perquè en un tema tan sensible no val la pena dialogar, no pas amb els que no són de la nostra corda, sinó amb els propis.

Certament som en hores baixes. I, posats a no trobar-nos, no només existeixen les portes per als militants de base, sinó la possibilitat de dimitir per als càrrecs del partit. Mercè Solé

Comentaris

Pere ha dit…
El poder a qualsevol preu comporta aquestes coses. Per a Iniciativa i per a Esquerra.
Un pacte és un pacte.
L'altre dia, en una entrevista per televisió el professor Estapé deia que, després del sexe, res dona tant de plaer com el poder. I és gat vell el professor Estapé.
Mercè Solé ha dit…
Jo crec que el poder comporta alguns mecanismes perversos, que ho són per a tothom, tingui les sigles que tingui. I crec també que s'han de posar mesures per a evitar-los tant com es pugui. Però també és una perversió pensar, en una societat democràtica, que el govern només està destinat als que sempre l'han exercit. ¿Per què el govern d'ICV o d'ERC és "a qualsevol preu" i el de la resta de partits no?
Pere ha dit…
Malament aniriem si el govern només estigués destinat als de sempre. Sempre?.
Una cosa és un govern de coalició i una altra ben diferent la renúncia continuada d'Iniciativa i Esquerra, ja des de la primera, del túnel de Bracons, i fins avui.
Com que som de la mateixa quinta, recordaràn, como jo, la famosa frase del senyor Guerra: "el que se mueva no sale en la foto".
Amb tantes renúncies no és legítim pensar que es mantenen en el poder pel poder?
Salutacions.
Antoni Puig Solé ha dit…
Fa dies que tinc ganes d’escriure sobre el tema de l’aigua, però hi ha algunes coses que encara no acaba de tenir clares. En tot cas, subscric íntegrament l’escrit de la Merce . Ha fet una reflexió breu i a la vegada excel•lent.
Mercè Solé ha dit…
Perdona, no t'havia entès bé... Estic d'acord que això de la foto té molt de pes. De tota manera governar és difícil i més si ets una part molt petita del conjunt. Pel que vaig tenir ocasió d'observar a l'ajuntament del meu poble, quan ICV-EUiA érem imprescindibles per a la majoria PSC ens tractaven fatal: cap informació, pressupost sota mínims... De fet jo crec que vam fer un pèssim pacte amb ells i que fèiem el "pardillo". Amb tot, vam aconseguir coses que van valer la pena, com passar d'un pressupost d'atenció a domicili a gent gran de 12.000 euros a 180.000. I també vam tenir, enganxats com a paparres, gent teòricament d'ICV que només volia bons càrrecs i poca feina...