
Per als qui no la coneixeu, la M. Àngels va decidir entrar al monestir als 30 anys, més o menys, psicòloga, gegantera de caps de setmana, formada a Taizé i a la JOC-JOBAC i, més tard, a l'ACO. O sigui que sabia què es feia i on es ficava. Els amics la veiem immensament feliç. Quan, fa set anys, va entrar al monestir, els gegants la van acompanyar a la porta. Ahir els gegants no hi eren, però tothom hi tenia el seu espai. Els nens i nenes es movien amb llibertat davant de l'altar ("com en una peixera", ens va dir en Teodor Suau, que celebrava). La litúrgia era plena de sentit i molt senzilla. I les paraules finals del pare de la M. Àngels l'encoratjaven a continuar formant-se i estudiant. No fos cas que això de les dones canviés dins l'Església i ella hi pugués fer un altre paper. Tant de bo! Mercè Solé
Comentaris