Celestino Corbacho, quina pena


Doncs mira que bé. “Si antes había 10 personas con derecho a una beca de comedor y ahora son 20, no podemos llevar la política de dársela a los últimos que han llegado”. O també: “El fenómeno de la inmigración no puede funcionar nunca con la norma del último que se empadrone”. El senyor Celestino Corbacho, fins ara alcalde de l’Hospitalet i ara ministre de Treball i Immigració, està en la millor línia de les mamografies del senyor Arias Cañete. No tan barroer, però el discurs és exactament el mateix.
Els immigrants, com tothom sap, són uns personatges que vénen aquí a treure’ns el pa de la boca: concretament, ens vénen a treure les beques de menjador, i vénen a gastar-se els diners de la sanitat per fer-se mamografies d’urgència i de franc. Aquest serà a partir d’ara, el criteri i el punt de vista que guiarà la política immigratòria del PSOE, i estarà portada per un ministre del PSC.
O potser no. Perquè, diu el diari, els dirigents del PSOE, incloent-hi el senyor Rodríguez Zapatero, estan la mar de contents amb aquest discurs perquè així podran fer la política mateixa que feien fins ara, però sense tenir el PP acusant-los constantment de concedir “papers per a tothom”. Perquè es veu que el PSOE sí que vol fer una política solidària, però per poder-la fer cal que el seu discurs sigui clarament antisolidari. O dit d’una altra manera: la condició per fer una política solidària és anar enverinant la gent i la societat perquè cada cop vegi més els immigrants com una enemics. Realment, és admirable.
Però el més admirable, per a mi, és una afirmació que potser no sembla tan impresentable com les anteriors, però que de fet ho és més, i que diu: “En este país, todos los inmigrantes que sean necesarios, pero todos con contrato de trabajo”. Perquè també, com tothom sap, els immigrants, a més de ser un perill, són una mercaderia que es ven als mercats i que es pot comprar a kilos en funció de les necessitats que cada país tingui.
Confio que al PSC hi hagi prou gent que pensi diferent del senyor Corbacho i li pugui explicar que aquesta no és manera d’anar per la vida. (Josep Lligadas)

Comentaris

Ramon Bassas ha dit…
Bé, però jo crec (i em penso que també molta gent) que no és pas contra els immigrants sinó contra la immigració que cal anar. La immigració és un drama, una renúncia al desenvolpament dels països del tercer món, un problema per als barris i les ciutats que l'acullen. La regulació de fluxes respon també a aquest factor.

Com sempre, no actuar en aquest fenomen, té conseqüències sobretot en la prestació dels serveis públics o en la convivència en barris populars. Només cal que ens hi passegem.

Jo penso que ja era hora que algú hi pensés. Ha de ser un alcalde català, d'una ciutat obrera, qui ho hagi de posar a l'ordre del dia. A mi sí que m'ha agradat, doncs. Però potser és que som dels 'dolents' que només ens voten quan fem por... ui.
Mercè Solé ha dit…
Ja, Ramon, el que passa és que pots actuar procurant que s'incrementin les cotitzacions a la Seguretat Social, que l'accés al treball sigui raonablement fàcil, que la salut i l'educació continuïn sent a l'abast de tothom i no malgastades per ningú (ni pels immigrants ni pels autòctons). O bé pots actuar amb deixadesa respecte a les prestacions socials i assenyalant un cap de turc. Perquè la immigració en abstracte no existeix. Existeixen les persones que es desplacen.
A mi el que em molesta més és el menyspreu amb què aquests polítics parlen de les persones immigrades. És un discurs que dóna vots i segurament en donarà més. Però ja veurem amb quina societat ens trobem d'aquí trenta anys.
Mercè Solé ha dit…
Ep, m'he oblidat de signar el comentari. Sóc la Mercè.
Ramon Bassas ha dit…
Sincerament, crec que l'actitud del Govern ha estat aquesta primera, i ho continuarà essent. Però no podem tancar els ulls als problemes dels nostres barris.

I sí, la immigració existeix com a fenomen. Ho pateixen moltes persones a les quals, pel que he vist, el flamant ministre no s'hi ha referit mai amb menyspreu.