Ho vaig llegir dissabte, però m’he estimat més deixar passar el dia de Pasqua per parlar-ne. És sobre el que va dir l’arquebisbe emèrit de Pamplona, Fernando Sebastián, en una predicació del Divendres Sant a Valladolid. Segons els diaris, va dir això: “Jesús no va tenir cures pal.liatives però la seva mort va ser absolutament digna, perquè la va mirar de cara, amb confiança, perquè la va acceptar per amor, perquè la va viure descansant en els braços del Pare celestial. ¿Algú pot dir que la mort de Jesús no va ser una mort digna?”Darrere aquestes paraules sens dubte hi plana la recent mort de la mestra francesa Chantal Sébire i la por dels bisbes davant tot el que soni ni de lluny a eutanàsia. Però, ¿com pot arribar un bisbe fins i tot a tergiversar el sentit de la mort de Jesús per defensar les seves posicions? Jesús, evidentment, va tenir una mort digníssima. Com tanta gent ha tingut també una mort digníssima sense cures pal.liatives. Per exemple, tots els qui donat la vida per una causa valuosa, com Jesús. O tots els qui s’han trobat amb el dolor de la mort sense poder-hi fer res i han sabut assumir-lo tan bé com han sabut. Però alhora, Jesús va deixar clar tota la seva vida que el dolor no era mai de per si mateix una cosa bona, sinó una cosa que calia evitar i combatre.
Jesús no va buscar el dolor ni la mort, sinó que els va assumir per la causa del Regne de Déu. I al llarg de la seva vida va fer tot el que va poder per alleujar tots els dolors. Més encara, com explica molt bé José Antonio Pagola en el seu magnífic llibre Jesús. Aproximación histórica, per a Jesús el pecat principal és provocar el sofriment dels altres i, juntament amb aquest pecat principal, ho és també no fer res per combatre aquest sofriment. I les cures pal.liatives són exactament això, combatre el sofriment. ¿Com pot Fernando Sebastián dir el que va dir, precisament en un dia com aquest, en què commemorem la mort d’algú que, en nom de Déu, va lluitar tota la seva vida contra el sofriment? ¿Què n’han fet, de la bona nova de Jesús? (Josep Lligadas)
Jesús no va buscar el dolor ni la mort, sinó que els va assumir per la causa del Regne de Déu. I al llarg de la seva vida va fer tot el que va poder per alleujar tots els dolors. Més encara, com explica molt bé José Antonio Pagola en el seu magnífic llibre Jesús. Aproximación histórica, per a Jesús el pecat principal és provocar el sofriment dels altres i, juntament amb aquest pecat principal, ho és també no fer res per combatre aquest sofriment. I les cures pal.liatives són exactament això, combatre el sofriment. ¿Com pot Fernando Sebastián dir el que va dir, precisament en un dia com aquest, en què commemorem la mort d’algú que, en nom de Déu, va lluitar tota la seva vida contra el sofriment? ¿Què n’han fet, de la bona nova de Jesús? (Josep Lligadas)
Comentaris
És el preu que hem de pagar els catòlics (se suposa que som els únics que ens interessen les homílies dels bisbes) pels temps de recel i sospita que es viu des de certes instàncies de la nostra soferta i estimada Església Catòlica.
Mercè
Amb la millor bona voluntat os copio el comentari:
"Con frecuencia hay partidarios (e incluso no partidarios) de la eutanasia activa que se refieren a ella como “muerte digna”. Se utiliza esta expresión para justificar esta práctica, en mi opinión, sin tener en cuenta lo que se está diciendo. Por supuesto que, en la medida de lo posible, es positivo evitar sufrimientos innecesarios (en el sentido, al menos, y en eso estaremos todos de acuerdo, de aliviar las molestias de la persona que va a morir y también en el de evitar el encarnizamiento terapéutico), pero ¿acaso quien ha muerto sufriendo no lo ha hecho también dignamente? ¿Es menos digno quien ha muerto con dolor, o más digno quien lo hace conscientemente?
El Arzobispo emérito de Pamplona, Fernando Sebastián, durante el Sermón de las Siete Palabras de hoy, ha puesto el ejemplo de la muerte de Jesucristo para mostrar lo que serían, según él, los elementos de una “muerte digna”:
Jesús no tuvo cuidados paliativos, pero su muerte fue absolutamente digna porque la miró cara a cara, con confianza, porque la aceptó con amor, porque la vivió descansando en los brazos del Padre Celestial.
La verdad es que no puedo sino coincidir plenamente, y, dejando hoy al margen el debate de eutanasia sí o eutanasia no, creo que lo lógico sería utilizar otra expresión distinta a “muerte digna” para referirse a este hecho, puesto que, en mi opinión, construir falsas jerarquías de dignidad en la muerte no hace sino confundirnos a todos".