Dones amb incomoditat

En aquest post, us poso el video de campanya de les dones d'ICV i EUiA. M'ha agradat, sobretot perquè eixampla horitzons: dones amb discapacitat, dones joves, dones esportistes, dones migrades....
Em decideixo a posar-lo en el bloc tot i que he de dir que la demanda d'un avortament lliure i gratuït com un dret de la dona sempre em crea incomoditat.
Incomoditat perquè jo crec que només pot considerar-se un tema exclusiu de la dona en la mesura en què els homes se'n desentenguin, quan de fet m'agradaria que els homes es fecin càrrec de les conseqüències dels seus actes i penso que hem d'acabar aconseguint-ho. La dura realitat, però, mostra com en una majoria de casos les conseqüències de l'avortament o de la criatura recauen exclusivament en la dona. Però penso que fem mala pedagogia.
Incomoditat perquè no deixa de tractar-se d'una vida nova, d'una tercera persona. Jo no hi entenc gens sobre quan un embrió pot considerar-se o no persona, i no goso entrar-hi. Però penso que de vegades ens espantem molt davant d'una discapacitació o d'un mal moment per acollir una nova persona. Jo m'ho miro amb confiança i amb esperança i penso que es pot lluitar perquè la vida de la gent amb disminucions de qualsevol tipus rebi el suport social que necessita i perquè tots els nens i nenes puguin disposar d'afecte, de mitjans... En aquest sentit us recomano la lectura de dos articles interessants: Baby Down, la nina amb síndrome de Down, de Paquita Montaner, publicat a la revista l'Agulla, i el de Montse Sintas publicat a Foc Nou. Però he de reconèixer que és fàcil opinar sense trobar-se en la disjuntiva i no em sento amb autoritat per jutjar ningú. De fet, la meva feina com a treballadora social m'ha situat davant d'unes quantes dones que es qüestionaven si tirar endavant l'embaràs i no ho feien precisament per raons frívoles.
Incomoditat perquè un avortament no deixa de ser una agressió a les dones, sobretot.
Incomoditat perquè quan defenses que les dones que ho vulguin puguin avortar sembla que defensis que l'avortament és l'única sortida davant un clau amb conseqüències (i perdoneu l'expressió). I a mi el que em sembla és que no s'han de penalitzar els avortaments, perquè les conseqüències serien molt pitjors, com ho són i ho han estat a les societats on no era permès de fer-ho. I també em sembla que l'actual llei és força hipòcrita i poc objectivable i a més no evita coses tan indesitjables com l'avortament als set mesos de gestació.
Jo estic contenta que hi hagi menys tabús sexuals, que les mesures per evitar embarassos no desitjats estiguin molt més esteses, que hi hagi més possibilitats per a les dones de tirar endavant amb els seus fills, que també hi hagi homes (poquíssims) que s'ho plantegin, que els nens i nenes puguin créixer amb persones que se'ls estimen, encara que siguin parelles del mateix sexe. I crec que tot això, justament, hauria de reduir recórrer a l'avortament.
I, per cert, a nivell particular afegiria un altre dret als que es posen al video i que no s'ha de treballar tant des de la política com des de les diferents confessions religioses: que ningú no utilitzi arguments religiosos per discriminar les dones dins i fora de les seves confessions.
Mercè Solé

Comentaris

Anònim ha dit…
Hola,

Sóc la Meritxell Buil, encara no havia tingut temps de poder-vos felicitar pel blog, m'agrada trobar un espai blog amb qui comparteixo idees polítiques i cristianes. Us continuaré llegint i potser algun dia escrint.
Mercè Solé ha dit…
Hola, Meritxell, com va la vida? Ja saps que pots escriure en aquest bloc sempre que vulguis!
Una abraçada,
Mercè
Silveri Garrell ha dit…
Amb això de l'Avortament els progressistes us hi feu un gran embolic. ¿Com és pot considerar ilícit avortar si no és castiga per altra banda amb les lleis a qui delingueix?. Realment així passa i tot el que no es penalitzat per les lleis significa que és lícit. D'alguna cosa han de servir les lleis i si no serveixen val més plegar. He llegit els articles que recomaneu i es posen en contra de l'Avort i per una altre banda també a favor de la despenalitzaciò, lo qual demostra una incoherència literaria de campionat. Una dona que hagi sofert un mal tràngul ja la perdonarà el tribunal amb el recurs dels "atenuants" corresponents aplicats al seu judici, però ho haurà de demostrar que no ha avortat per simple comoditat. ¿Tal vegada no absolveixen als malfactors que entren a comissaria i surten per la porta del darrera al mateix dia? El detall dels progressístes és la INCOHERÈNCIA, que els descubreix que no toquen fons. Despues en els fòrums tots contesten emprant tota una pagina de text atacant contra la Iglesia Jeràrquica, quant jo només he usat quatre ratlles, i es que volen explicar amb tota una pagina el que realment és inexplicable com es la seva voluntaria ceguesa.
Mercè Solé ha dit…
Hola, Silveri, ja veig que estàs en forma. Noi, jo, en consciència, ho veig així. Em sembla que no és una qüestió de blanc o de negre, sinó que hi ha, com molt bé dius, "atenuants" o circumstàncies que cal tenir presents. I em sembla que en aquest cas no aporta res que la gent avorti clandestinament, com d'altra banda s'ha fet sempre o a l'estranger, que és el que fa la gent que disposa de més recursos personals o econòmics. Jo crec que l'accent s'hauria de posar a veure com podem evitar que s'avorti a la lleugera, però això no passa només per com sigui la llei, sinó per l'acolliment i el suport que es fa a mares i nens. Que és incoherent? Doncs potser sí. A mi la llei em sembla un punt de referència, un pacte social que estic disposada a acatar (de fet, però, faig objecció fiscal en relació a l'armament i a l'exèrcit), però em sembla que la justícia és una altra cosa i, encara, que l'amor de Déu una altra de molt diferent.
Escolta, en aquest post que havia escrit jo no em ficava amb ningú. El dia que ho faci, tira'm la cavalleria per sobre, però si no, és molt més fàcil dialogar sense etiquetar-nos mútuament. Al cap i a la fi, sembla que quan ens retrobem amb el Pare ens preguntaran per com hem estimat el proïsme i no per si som progres o carques.
En fi, a la teva disposició. Mercè
Silveri Garrell ha dit…
Gracies per contestar, almenys no m'heu fet una pagina sencera com fan alguns de l'Església plural. De fet aquests temes controvertits em son un estímul per fer treballar el cervell. Ja hi havia pensat molt a fons fa un parell d'anys amb aquest altre artícle que tinc en Castellà. http://silverigar.blogspot.com/2005/05/los-opinautas-y-el-aborto.html

Santes Festes que encara queden. S.G.