8 de març. Dones. Treballadores. Amigues (1)

L’Anna. Veïna i amiga, que va morir la vigília de Nadal. Jubilada, 79 anys, tota la vida havia estat soltera i vivia sola. L’estereotip ens portaria a pensar en una dona-pollet, poca cosa. Feble per dona, feble per gran, feble per no tenir parella coneguda. Però el seu enterrament va ser un acte multitudinari on hi havia la gent més activa del Poblenou. Perquè l’Anna des de la senzillesa de la seva feina a la fàbrica, de tenir cura de la família, de tenir un dels primers carnets de l’Associació de Veïns, de pertànyer a l’ACO (Acció Catòlica Obrera), de ser sindicalista a l’USO, de ser voluntària de Càritas, de tenir la casa oberta a tothom qui ho necessitava, d’acompanyar la gent gran –de vegades més jove en edat que ella- allà on convingués, d’estar al peu del canó en totes les lluites veïnals era una persona amb una gran capacitat de relació, d’estimació, d’obertura. Sense cap protagonisme. La seva senzillesa era la seva (i la nostra) força. (Mercè Solé)

Comentaris