Parlar el llenguatge que parla la gent

No fa gaire, amb uns quants amics, hem muntat una associació cultural que es diu Viladecans, punt de trobada. Com que tenim ganes de poder participar de la vida ciutadana promoguda per l’Ajuntament, hem anat fent les passes per constituir-nos com a associació i per estar inscrits en el registre municipal.

De fet, és tota una aventura, això de moure papers. No voldria desanimar ningú, però la veritat és que has de fer un munt de gestions, de les quals n’entens la meitat, i en hores de feina… per acabar rebent cartes certificades el contingut de les quals o bé és indesxifrable o bé és kafkiana. Un exemple: si et vols estalviar haver de fer declaracions d’IVA n’has de demanar l’exempció… cosa que a Hisenda mateix (he de dir que molt amablement, per cert) em van recomanar que fes, provisionalment, en el mateix moment d’enviar els estatuts a la Generalitat. Però heus aquí que la Generalitat triga tres mesos a donar el vist-i-plau als estatuts, cosa que Hisenda sap perfectament, però això no exclou que te’ls reclami al cap de deu dies, “amenaçant “ de deixar sense efecte la teva sol·licitud si no els envies abans de tres mesos.

No us voldria pas atabalar, no fos cas que us encomanés el mal de cap que tinc ara mateix. Però: a) no es podrien coordinar totes dues administracions?, b) no podrien escriure cartes amables i en un llenguatge entenedor i en un to no amenaçador? c) no es podria simplificar tot plegat?

De vegades s'elaboren projectes complicadíssims, amb vint-i-cinc assessors per metre quadrat, per apropar les Administracions als ciutadans... quan de fet amb una mica de bona voluntat potser passaríem.

És que tinc un mal dia… Mercè Solé

Comentaris

Anònim ha dit…
Ánimo, todo por las subvenciones es poco, y nadir dijo que vivir del cuento sea facil... al principio.
Anònim ha dit…
nadir no, nadie...
Anònim ha dit…
Fa anys que com a periodista segueixo plens municipals, i és ben veritat. De vegades les administracions comencen a contractar assessors i projectes d'estudi tècnic... que amb sentit comú veurien què han de fer en cada cas.
I el llenguatge senzill i proper, de tu a tu, és el més pràctic.
Recordo tots aquests maldecaps mentre paríem l'orquestra de cambra del Maresme.
també hi ha la sensació de ser idiota: que tu vas de legal i perds hores i maldecaps, i darrera teu n'hi ha cinquanta que no han omplert ni una instància i es dediquen a fer música, que és el que volíem fer tots, i treballen tranquil·lament i no els passa res.
A vegades se't passen les ganes de tot.
Mercè Solé ha dit…
Ai, gràcies pels ànims... De tota manera avui parlava amb la Raquel, una amiga de Bolívia que està en plena regularització. I la veritat és que això que fan amb els immigrants sí que és "acarnissament administratiu".