D’un canvi social i polític, a les darreries del franquisme, i d’un canvi eclesial, després del Concili. Va sorgir en un moment en què la JOC (el moviment de joves treballadors cristians fundat per Cardijn els anys 20 del segle passat) es mantenia gairebé testimonialment, després d’un desarborament del moviment per part de la jerarquia eclesiàstica, perquè el vessant polític que provenia d’un compromís cristià es menjava bona part de l’energia evangèlica. Dit d’una altra manera, la JOC estava molt polititzada i resultava difícil de pair per a alguns sectors eclesials.
No era l’únic motiu de crisi. També el món dels joves estava canviant amb gran rapidesa. L’entrada en el món del treball, que anys enrere es produïa amb tota naturalitat als 14 anys o fins i tot abans, ni que fos il·legalment, es retardava. I de fet va acabar abocant a l’atur dels anys 80. En realitat, moltes de les crisis laborals i sindicals dels darrers 40 anys s’han anat resolent a base de precaritzar el treball dels joves: comencen més tard a treballar, ho fan en unes condicions de temporalitat que afecten la seva capacitat d’organitzar-se la vida, se’ls considera “en pràctiques” (amb reducció de sou) durant molts anys i un llarg etcètera que ens ha conduït a l’actual desert laboral per als menors de 25 anys. Per no parlar de les crisis industrials i de l’auge dels serveis.
Al costat d’aquestes dificultats laborals, també es produïa un altre fenomen més positiu: cada cop més fills i filles de llars obreres accedien als estudis i als estudis universitaris, ni que fos simultanejant treball i estudi. Això va coincidir amb l’inici de la democràcia i de l’intent d’ordir un sistema de Benestar Social, en què es crearen moltes places en el camp de la salut, de l’ensenyament, dels Serveis Socials, etc. Molts joves, doncs, no s’integraren a la fàbrica, com havien fet els seus pares, sinó que es convertiren en funcionaris.
Tot plegat va comportar que mentre la JOC s’anava recuperant en la línia més tradicional respecte als seus orígens, sorgia la JOBAC, que no posava tant l’accent en el tipus de treball, sinó en el barri i en la cultura associativa i cultivava molt aspectes vitals com la música i un sentit festiu de la litúrgia, que no és sinònim de poc seriós. Tots dos moviments, però, partien de la revisió de vida, promovien la consciència de classe i el compromís en sindicats, partits i associacions. No va ser res d’estrany que a la llarga s’unissin, moment en què s’optà per conservar el nom, significatiu per a moltes generacions, de la JOC. La JOBAC, com la JOC, va ser un moviment molt potent i cohesionat. Molts dels seus membres van continuar, com a adults, a l’ACO (Acció Catòlica Obrera), molts d’altres ho van deixar, però certament la sensibilitat i el compromís per part de molts ha continuat.
La història de la JOBAC va ser recollida anys enrere per la historiadora Montserrat Sintes Bou (1972-2015) en el llibre La JOBAC (1974-1992). Desencís i utopia de la joventut a Catalunya (Edicions Saragossa, Barcelona 2011). Ara, en Josep Lligadas s’ha animat a complementar aquesta publicació amb una reflexió crítica sobre el model cristià i ciutadà promogut per la JOBAC. I per això aquest mes d’octubre sortirà el llibre La Jobac, una proposta eclesial i social, editat pel CPL en la seva col·lecció Emaús, tant en català com en castellà.
El llibre es presentarà a la seu de Comissions Obreres el proper 25 d’octubre a les 6 de la tarda. Hi prendran part Toni Mora, President del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, Maria Bargalló, vicepresidenta de Justícia i Pau, Jordi Carrasco, president de la JOC i Josep Lligadas, autor del llibre. El periodista Marc Andreu moderarà la taula.
I més enllà d’això, el 3 de desembre, a Sant Pau del Camp, es convocarà tots els ex-jobaqueros (i la gent que vulgui) a continuar les reflexions del llibre. No tant com un exercici de nostàlgia (que bé que vivíem quan érem joves, oi?) sinó com una forma de preguntar-nos en el nostre interior què se n’ha fet d’aquelles flors. Com vivim avui i com continuem fent créixer les llavors que la JOBAC va plantar en nosaltres?
Tots hi sou convidats.
Comentaris